Scholz exigeix a Putin la pau a Ucraïna en la primera conversa en dos anys

El canceller alemany, Olaf Scholz, es va dirigir personalment ahir, per primera vegada en dos anys, al president rus, Vladímir Putin, per exigir-li una "pau justa i duradora" per a Ucraïna i advertir-li que un desplegament de soldats nord-coreans contra el país eslau implicaria una "greu escalada" en el conflicte. La conversa, d’una hora de durada segons fonts de la cancelleria alemanya, segueix la que Scholz va mantenir dimecres amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. El propòsit de la trucada de Scholz, segons el seu portaveu, va ser instar el líder del Kremlin a posar fi a la "guerra d’agressió" contra Kíiv i a retirar les seves tropes del territori ucraïnès. Fonts del Kremlin van considerar, en resposta al comunicat emès per Berlín, que la conversa amb Scholz no implicava una postura respecte al pla de pau plantejat per Moscou al juny. Un acord de pau s’ha d’adequar, segons Rússia, a "la realitat territorial actual". És a dir, que porta implícita la renúncia per part de Kíiv a reclamar els territoris ocupats.

L’última vegada que Scholz va parlar amb Putin va ser el desembre del 2022. L’última trobada personal entre els dos líders es va produir una setmana abans de l’inici de la invasió a gran escala d’Ucraïna, el febrer d’aquell any.

Notícies relacionades

Els espanyols situen l’habitatge com la seva principal preocupació i Rússia com el principal repte de la UE

Austràlia vincula els terroristes de Sydney a Estat Islàmic

Atacs a infraestructures civils

Segons fonts de la cancelleria alemanya, Scholz va condemnar ahir explícitament els atacs aeris contra infraestructures civils a Ucraïna i va advertir contra un desplegament de soldats nord-coreans a Rússia en territori ucraïnès. La conversa es produeix en un moment de debilitat política de Scholz, que es dirigeix a un vot de confiança, el 16 de desembre, amb intenció de perdre’l, per afavorir la convocatòria d’eleccions anticipades per al 23 de febrer. Alemanya és el segon contribuent, després dels Estats Units, a l’ajuda militar, humanitària i financera a Kíiv.