L’israelià Olmert i el palestí Al-Kidwa presenten el seu pla de pau
Els dos exdirigents defensen a Madrid la seva proposta basada en els dos estats, amb un intercanvi de territoris com a novetat

Ni tan sols es coneixien abans d’elaborar el seu pla de pau conjunt, però, ahir a Madrid, després d’exposar durant una hora i mitja la seva proposta, l’ex primer ministre israelià Ehud Olmert i l’exministre d’Exteriors palestí Nasser al-Kidwa es van fondre en una prolongada abraçada en mig de l’aplaudiment dels presents, diversos centenars de persones que van omplir l’auditori de l’Ateneu de la capital, en un acte organitzat pel Reial Institut Elcano. A fora, estrictes mesures de seguretat.
En essència, la seva proposta, que estan presentant a diverses capitals, no és gaire nova. Es basa en el pla de dos Estats, que és el consens internacional i que ningú ha sabut materialitzar fins ara. Proposa, com a solució a l’etern conflicte, la creació d’un Estat palestí viable a les fronteres prèvies a la guerra de 1967, amb capital a Jerusalem Est, i amb els dos territoris, Gaza i Cisjordània, connectats per una autopista i controlats per una autoritat que garanteixi la seguretat de la veïna Israel.
N’hi ha detalls nous. Per exemple, un full de ruta per resoldre el fet consumat que Israel té centenars de colònies establertes a Cisjordània i ocupades per 700.000 colons. Es proposa que les més importants s’annexionin a Israel i que es compensi Palestina amb un territori equivalent, que han xifrat en un 4,4% del total.
També apunten a una solució enginyosa per al delicat tema del control dels llocs sagrats de la Ciutat Santa: que siguin cinc països els que els controlin. Ni banderes d’Israel ni de Palestina al mont del Temple, en paraules d’Olmert, perquè cap part ho acceptaria.
Olmert va ser primer ministre d’Israel entre els anys 2006 i 2009. Va guanyar amb el partit centrista Kadima. Sota el seu mandat es van produir la Segona Guerra del Líban i l’operació Plom Fos, durs i sagnants enfrontaments que van provocar milers de morts a Gaza i al Líban. Però Olmert també es va asseure a negociar la pau amb l’Autoritat Nacional Palestina en la Conferència d’Annapolis, tot i que sense èxit. Va ser condemnat per corrupció i va haver de complir una condemna de 19 mesos a la presó.
Ara, Olmert carrega contra Benjamin Netanyahu, a qui acusa d’allargar la guerra artificialment. La guerra s’hauria d’haver acabat "fa vuit o deu mesos", perquè ja llavors es van aconseguir els objectius militars principals de debilitar Hamàs. Seguir-la ha sigut un error, diu, perquè han continuat morint soldats i "no s’ha aconseguit alliberar els ostatges".
Tots dos, d’acord
Notícies relacionadesNasser al-Kidwa, cap de la diplomàcia palestina entre 2005 i 2006 i anteriorment ambaixador en la ONU, va estar d’acord amb gairebé tot el que va exposar Olmert. No en va, tots dos han elaborat un full de ruta en reunions a distància que han presentat als EUA i que són difosos en articles de premsa.
Al-Kidwa, nebot del difunt líder palestí Yasser Arafat, va ser molt dur tant amb l’actual Autoritat Nacional Palestina, dirigida per l’octogenari Mahmud Abbas, per a ell de forma "inepta", com amb els islamistes de Hamàs.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Un ferit greu i un altre menys greu en l'accident d'una aeronau a Mollerussa
- Llegir per desconnectar Ariane Hoyos, la influencer que alimenta l’huracà literari amb el seu club de lectura mensual
- Als 65 anys Mor Joan Callau, exalcalde de Sant Adrià de Besòs i exdirigent del PSC
- La Salut Fa 50 anys esperant una expropiació: la imponent casa del parc Güell que va passar de ser un paradís a un problema
- El repartiment dels recursos L’ordinalitat del finançament, un debat de 755 euros per català