La Fiscalia italiana demana sis anys de presó per a Salvini

Els seus rampells contra les oenagés que rescaten migrants al Mediterrani van portar Matteo Salvini, cap de l’ultradretà partit de la Lliga (actual soci del Govern de Giorgia Meloni), a diversos embolics mediàtics i judicials. Però la seva situació encara es podria agreujar més. L’últim problema: la decisió de la Fiscalia de Palerm de demanar-li sis anys de presó per haver bloquejat durant uns quants dies un vaixell de l’organització espanyola Open Arms amb 147 immigrants l’agost del 2019, quan Salvini era ministre de l’Interior en el Gabinet de Conte.

"Es va mantenir a bord menors en violació de totes les convencions nacionals i internacionals. ¿I qui era l’interlocutor? El ministre de l’Interior, Matteo Salvini", va dir el fiscal Calogero Ferrara en un al·legat duríssim. "Això que va fer Salvini va ser una acció criminal per no haver concedit un port segur", va remarcar. "És evident que aquí no hi ha res d’acte polític", va continuar Ferrara.

Per contra, Salvini "va lesionar la llibertat de 147 immigrants sense un motiu comprensible", va argumentar la seva col·lega, la fiscal Marzia Sabelli, en una resposta indirecta a la tesi de la defensa de Salvini, que al llarg del procés ha defensat que la intenció del polític era defensar les fronteres italianes i forçar un repartiment dels immigrants a la UE.

Fins a 15 anys de presó

Els fiscals sicilians també van respondre així a l’advocada Giulia Bongiorno, una de les principals lletrades que defensen el polític, que va titllar l’al·legat del fiscal de "contradictori", al considerar que s’està posant en discussió "una línia política", segons va dir a periodistes presents al jutjat. "Afronto fins a 15 anys de presó per haver mantingut la paraula donada als electors. Ho tornaria a fer: la defensa de les fronteres davant els clandestins no és un delicte. Endavant, sense por", va afegir el mateix Salvini, que, tot i això, no va acudir a la vista.

Aquestes circumstàncies van fer que el fundador d’Open Arms, Òscar Camps, aprofités l’ocasió per remarcar que està convençut que la decisió de Salvini va ser "una intervenció política important i una decisió voluntària". "Suposo que [ara] té por, té molta por. Per tant, té tot el dret del món a defensar-se, però no a fer el que va fer, evidentment", va afegir Camps.

Notícies relacionades

Dos periodistes presos a Geòrgia i Bielorússia reben el premi Sàkharov

Els EUA maten dos civils a l’atacar una suposada narcollanxa davant Colòmbia

El que està en joc, en efecte, no és poc. En l’àmbit individual, Salvini s’hi juga la pell, acusat d’abús de poder i segrest de persones. I en l’àmbit polític, el cas d’Open Arms és un dels casos emblemàtics de la lluita de les oenagés contra les polítiques migratòries d’Itàlia en els últims anys. Tant és així que el judici ha sigut possible perquè el juliol del 2020 el Senat italià va votar a favor de permetre’l, ja que el polític comptava amb la immunitat parlamentària.

La paraula final la té ara el tribunal de Palerm, que espera presentar la sentència el 18 d’octubre. Abans de fer-ho, però, també haurà d’escoltar l’al·legat dels defensors de Salvini.