Teheran i el Kremlin acorden fabricar drons iranians en terra rus

Tot veterà rus amb experiència en la defensa aèria té ara ocasió de reenganxar-se en el batalló de voluntaris Falcons de Stalin. Ho anuncia una oferta de treball publicada pel Kremlin. Tasca: defensar "una instal·lació d’importància estratègica en la República de Tatarstan". Requisits: saber manejar "metralladores de gran calibre" o ZSU (blindats armats amb metralladora per a caça d’aeronaus a baixa altura). Condicions: "Treball a temps complet i horari irregular". Sou: 261.000 rubles (2.871 euros) nets.

Aquesta oferta d’ocupació, publicada a les xarxes socials russes la setmana passada, porta dues evidències: una, que Moscou està mancat de personal per cobrir-se dels atacs aeris (i els que llança Ucraïna són majoritàriament de drons); i dos, que l’exèrcit de Vladímir Putin mira de reforçar la seguretat d’un punt crucial dels subministraments per a la guerra d’invasió d’Ucraïna: les plantes de fabricació de grans drons a 1.300 quilòmetres del front.

Fonts de l’OTAN confirmen a EL PERIÓDICO la instal·lació d’una gran factoria amb l’objectiu de muntar-hi drons iranians Shahed en territori rus, segons un projecte que dataria d’agost del 2023. La planta i la seva activitat, en el polígon industrial militar d’Alabuga, és fruit d’un acord entre Moscou i Teheran per fer dins de la Federació Russa el muntatge d’aquests robots d’atac, els quals abans l’Iran acoblava al seu propi territori i en una planta franquiciada al Kazakhstan, un país que, en la conjuntura d’aquesta guerra, està consolidant-se com una potència en el negoci dels drons.

El que confirmen fonts de l’Aliança Atlàntica no és ja cap secret per als observadors de la guerra d’Ucraïna. Fins i tot el seu secretari general, Jens Stoltenberg, va mencionar aquest assumpte al dirigir-se a l’Assemblea Parlamentària de l’OTAN el 27 de maig. Als diputats els va voler recordar el funcionament de l’eix Pequín-Pyongyang-Teheran en l’actual fase d’invasió d’Ucraïna: La Xina aporta ajuda financera a Rússia; Corea del Nord li entrega un milió de projectils d’artilleria, i l’Iran està "subministrant drons i ajudant Rússia a construir una nova factoria de drons a Tatarstan".

Bombes robot

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

En la nit del 30 al 31 de juliol, Ucraïna va ser objecte d’un atac de drons, "el més massiu del 2024", certifiquen fonts pròximes a l’administració ucraïnesa. Les forces armades de Kíiv van informar que l’atac va durar set hores. "Els drons russos venien en onades, i per totes les direccions", expliquen aquestes fonts. Van ser 89 aparells els que van intervenir en l’atac, i cap va arribar a l’objectiu, segons la versió ucraïnesa, que també afirma que part de l’onada va violar l’espai aeri bielorús per aproximar-se a Kíiv.

Des de la Nit de Cap d’Any del 2023 els russos no enviaven tal nombre de drons sobre una ciutat d’Ucraïna. A l’optar per onades tan nombroses, "Rússia busca una bretxa en la defensa aèria", indica el funcionari de Kíiv.