L’oposició a Maduro agita el carreri reivindica el seu triomf electoral
"Aquesta és la força cívica més gran de la història, el món està meravellat amb el que hem fet", proclama Machado mentre el Govern insisteix en "els intents de cops d’Estat"
Les dues veneçueles van tornar ahir a posar en escena les seves diferències polítiques, que són, en principi, irreconciliables.
L’oposició, liderada per María Corina Machado, va ocupar primer els carrers per defensar el que considera un triomf irrefutable del seu candidat, l’exdiplomàtic Edmundo González Urrutia, davant Nicolás Maduro. Una multitud es va reunir al barri coquetó de Caracas de Las Mercedes. La manifestació va ser replicada a nombroses ciutats del país i també a Europa, Amèrica Llatina i els Estats Units, on la migració veneçolana es va fer sentir. "El Govern ha caigut", "llibertat, llibertat", "pallissa, pallissa", van cridar els seguidors de Machado. "El poble unit, mai serà vençut", van corejar manllevant una consigna de l’esquerra xilena dels anys 70.
"Tirà"
Machado va agafar un micròfon i va parlar entre aclamacions. "Aquesta és la força cívica més gran de la història. El món està meravellat amb el que hem fet. Creien que se’n sortirien amb la seva. No s’imaginaven el que ha passat", va dir sobre els resultats del 28 de juliol, que consideren inequívocament a favor de la Plataforma Democràtica Unitària (PUD). "Mai abans una societat s’havia revelat d’aquesta manera despullant el tirà. Ha sigut una travessia llarga amb una estratègia robusta. Hem anat recorrent el país, poble a poble, i hem aixecat Veneçuela en un moviment social i cultural. Sabíem que calia convertir aquesta força en una organització, amb un lideratge legitimat. Hem aconseguit derrotar el frau i demostrar la victòria".
Machado va assegurar que és "temps de cobrar", una manera de referir-se a la necessitat que es respecti "la decisió sobirana del poble". Segons la dirigent de dretes, "el règim, quan s’ha vist descobert, s’ha atrinxerat en l’alt comandament militar i ha ordenat una repressió cruel. L’únic que aconsegueixen és enfonsar-se encara més. Per això continuem avançant".
"Moltes persones que van estar en l’oficialisme venen cap a nosaltres i els rebem amb els braços oberts", va continuar la líder política, després d’assegurar que l’oposició no abandonarà els carrers. Els continuarà ocupant "amb intel·ligència, prudència i pacíficament", perquè "la violència els convé", va explicar.
El Govern, mentrestant, ha reaccionat en contra de les manifestacions i no ha dubtat a parlar de delinqüència narcotitzada i d’intents de cop d’Estat amb un finançament extern. Els 25 morts, 192 ferits i més de 2.400 detinguts són atribuïts a accions conspiradores finançades des dels Estats Units, Colòmbia i l’Argentina. L’oposició parla de la "criminalització de la protesta ciutadana" i l’amenaça latent de l’acció violenta de la Guàrdia Nacional Bolivariana (GNB) i els agents parapolicials.
El diari Últimas noticias, alineat amb Maduro, va assegurar que uns 6.000 uniformats van patrullar ahir Caracas, fins i tot els barris populars, històricament chavistes, per "neutralitzar els plans de violència covats des de grups de l’oposició".
La marxa oficialista
El Partit Socialista Unit (PSUV) va mobilitzar una vegada més milers dels seus afiliats i simpatitzants per reivindicar la victòria de Maduro, proclamada pel molt qüestionat Consell Nacional Electoral (CNE). "No al feixisme", van entonar els manifestants.
A diferència de marxes anteriors, els successos de dissabte són precedits de nombrosos fets que convergeixen en un mateix punt: l’exigència al CNE que presenti les actes, taula per taula, de la jornada del 28 de juliol, adjudicada a Maduro sense cap desglossament. Aquestes últimes hores han repetit aquesta exigència la UE, els Estats Units i l’Organització d’Estats Americans (OEA) sobre la base dels qüestionaments al procés electoral que van formular els experts de l’ONU i el Centre Carter.
Notícies relacionadesUnes hores abans de les mobilitzacions de l’oposició i el PSUV, els presidents del Brasil i de Colòmbia, Luiz Inacio Lula da Silva i Gustavo Petro, respectivament, havien proposat sense cap èxit fer uns nous comicis amb àmplia observació internacional per dirimir un plet que, de moment, no troba una sortida.
El madurisme i Machado van tenir un efímer moment d’acord per desestimar el suggeriment, tot i que pels motius contraris: cada facció es considera l’afavorida a la jornada electoral.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Demora en el cotxe elèctric La Generalitat injectarà més ajudes a Chery pel retard de la producció
- Col·lectius vulnerables a catalunya Els diagnòstics de discapacitat intel·lectual en nens es multipliquen
- MOBILITAT COMPARTIDA Territori estudia tres opcions per a l’estació d’autobusos a la Diagonal
- Barcelona, protagonista La compra més gran al passeig de Gràcia des del 2017
- El sistema sanitari públic Salut injectarà 2.800 milions per revertir el dèficit que acumula la sanitat
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- La cursa electoral Així estan les enquestes als Estats Units: Biden, Trump i les primàries republicanes
- RESTAURACiÓ L’italià on començar la festa
- D’ORIGEN XINÈS On menjar ‘gyozas’ d’alt nivell a Barcelona
- MOSTRA 165 anys de la festa major d’Hostafrancs