La participació de menors en els disturbis posa en alerta el Regne Unit

Segons dades recopilades per l’agència de notícies AP, almenys 50 de les 389 persones que han sigut imputades per la justícia tenen menys de 18 anys –més d’una de cada deu–, unes dades que han desencadenat la preocupació de les organitzacions de defensa de la infància, que demanen més mesures al Govern per evitar que es repeteixin situacions semblants en el futur. Un dels nens imputats va reconèixer aquest dilluns davant la jutge d’un tribunal de Manchester haver llançat material pirotècnic contra un furgó de la policia i haver atacat, pocs dies abans, un autobús a l’exterior d’un hotel on s’allotgen sol·licitants d’asil. "Està més implicat en la violència i en els disturbis que qualsevol altre acusat que hagi vist passar per aquests tribunals, adult o menor", va assegurar la magistrada en la vista.

La nena de 13 anys que va comparèixer davant del jutge dimarts va reconèixer que sí que estava implicada en els disturbis que van tenir lloc el 31 de juliol davant un altre hotel a Aldershot, al sud-oest de Londres. Aquests actes, segons la fiscalia, haguessin suposat una pena de dos anys de presó en cas que s’hagués tractat d’una persona major d’edat.

Centres d’internament

Els menors acusats rebran la sentència en les pròximes setmanes, mentre la fiscalia adverteix que no li tremolarà el pols a l’hora d’imposar penes als implicats en els aldarulls, inclosos els més joves. "Prendre part en disturbis violents és inacceptable, i resulta profundament inquietant veure joves que provoquen desordres en les seves comunitats", va assegurar dilluns la fiscal en cap adjunta del comtat de Merseyside, Ursula Doyle, a través d’un comunicat. "No dubtarem a continuar imputant i condemnant tots els delictes de desordres quan hi hagi proves per fer-ho, independentment de l’edat que tingui l’acusat", va remarcar.

Notícies relacionades

Sánchez acusa els EUA de voler "apropiar-se del cru veneçolà"

La Casa Blanca no exclou usar l’Exèrcit per aconseguir Groenlàndia

El primer ministre Keir Starmer va insistir en el missatge de mà dura contra els implicats en els disturbis des que es va desencadenar la violència a finals de juliol. Però les organitzacions de defensa de la infància han advertit que la reclusió dels menors no és la millor solució per reintegrar-los en la societat. En un informe publicat aquesta setmana, prop d’una desena d’organitzacions van criticar l’aïllament a què estan sotmesos alguns interns en els centres de menors i a l’ús de tècniques violentes com a mesura correctiva. També han criticat que, en molts casos, els menors reben fins a la meitat de les hores educatives promeses per les autoritats. "Ha arribat el moment de fer cas a l’evidència i dissenyar i aplicar una estratègia ambiciosa per posar fi definitivament a l’empresonament de nens", assenyala l’informe.

La implicació de menors en els disturbis de les últimes setmanes també ha posat el focus en l’ús de les xarxes socials i del paper que juguen a l’hora de propagar ideologies extremistes i continguts violents entre els més joves. El Govern laborista ha anunciat mesures per mirar de frenar la influència que les xarxes tenen en els més joves, amb l’objectiu d’evitar que aquests participin en aldarulls.