El món, dividit

Com era d’esperar, la disputa veneçolana després de la reelecció de Nicolás Maduro que és avalada pel Consell Nacional Electoral (CNE) i rebutjada per l’oposició per falta de transparència, es va reproduir fora del seu territori. Maduro va comptar amb les previsibles salutacions de la Xina, Rússia i l’Iran, a més de les de Cuba, Nicaragua i Bolívia al front regional.

La gran novetat política d’aquestes hores no es relaciona amb els pronunciaments dels EUA i la UE que, també d’una manera esperada, van demanar un recompte imparcial de les actes que van consagrar el candidat oficial. Té a veure amb les aprensions, incomoditats i crítiques d’influents Governs progressistes llatinoamericans com el Brasil, Xile i Colòmbia que, amb diversos matisos, van buscar ser equidistants del conflicte entre Washington i Caracas. El canceller veneçolà va denunciar mentrestant que "alguns Governs i poders estrangers" intenten desconèixer el veredicte oficial.

El secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, va dir que Washington té "serioses preocupacions" sobre el resultat que va comunicar el CNE, i va deixar anar la possibilitat que "no reflecteixi la voluntat ni els vots del poble veneçolà". El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va dir per la seva banda que és "vital assegurar la total transparència del procés electoral, incloent-hi el càlcul detallat dels vots i l’accés a les actes de votació de meses electorals".

Expressions més furibundes

L’ultradretà Javier Milei va encapçalar les expressions més furibundes de rebuig dels resultats i va parlar directament de "frau". Els senyals més rellevants que la qüestió veneçolana és en el millor dels casos un problema seriós els va emetre el Brasil. El ministeri d’Exteriors va publicar una nota sobre les eleccions en la qual no va felicitar Maduro i, sobretot, va reclamar la publicació per part de l’organisme de "dades desglossades per mesa electoral". Segons el palau d’Itamaraty, es tracta d’"un pas indispensable per a la transparència, credibilitat i legitimitat del resultat electoral". El "principi fonamental de la sobirania popular", va remarcar la diplomàcia brasilera, "ha de ser respectat mitjançant la verificació imparcial dels resultats". El Brasil no va enviar observadors electorals. Però Lula no va voler trencar tots els ponts amb qui va ser un aliat. Per això, hi va enviar el seu assessor en política internacional i exministre d’Exteriors, Celso Amorim. És possible que el Brasil esperi que prenguin la paraula el Centre Carter i els enviats de les Nacions Unides, amb els quals Amorim es va reunir en privat.

Notícies relacionades

L’error de Feijóo

Veneçuela i Groenlàndia obren una bretxa entre Feijóo i Aznar

"Les eleccions que generen tanta expectació com aquesta han de ser absolutament transparents i verificables, i l’assenyalava ahir públicament", va dir el president xilè, Gabriel Boric, manllevant les paraules d’altres impugnadors.

El ministre d’Exteriors colombià, Luis Gilberto Murillo, va parlar sobre les expectatives de Bogotà. "És important aclarir qualsevol dubte sobre els resultats. Això implica que els observadors internacionals presentin les seves conclusions sobre el procés". El mexicà Andrés López Obrador va ser el més elusiu dels mandataris progressistes de la regió. S’especula, però, que s’afegiria a una declaració conjunta amb el Brasil i Colòmbia.