Tomb en la cursa a la Casa Blanca
La visita de Netanyahu als EUA esdevé un camp de mines per a Kamala Harris
La vicepresidenta ha recolzat la política de Biden malgrat el seu focus en la crisi humanitària a Gaza
Es veurà amb el primer ministre israelià però no presenciarà el seu discurs al Congrés
La candidata demòcrata va demanar al març un alto el foc en la guerra entre israelians i palestins
Avui, quan Benjamin Netanyahu ofereixi al ple del Congrés dels Estats Units un discurs, al seient on normalment s’asseuria qui ocupa la vicepresidència del país, que per la Constitució és també qui presideix el Senat, no hi haurà Kamala Harris. No es tracta d’un boicot de la vicepresidenta i candidata de fet dels demòcrates per a les eleccions (boicot que sí que realitzaran a la intervenció del primer ministre israelià congressistes de la formació). La seva absència es deu, segons la seva campanya, a un compromís previ que Harris tenia per anar a Indianapolis i que ha decidit mantenir. I Harris es veurà a la Casa Blanca amb Netanyahu, en una reunió separada de la que mantindrà demà el president Joe Biden amb el líder israelià, que divendres es desplaçarà a Mar-a-Lago per mantenir una reunió amb Trump.
El gest de la vicepresidenta davant el discurs, no obstant, ha cobrat immediatament una dimensió política, com tot el que ha fet, fa i farà Harris, almenys fins al novembre. I pocs assumptes més complexos hi ha de navegar per a ella en aquesta cursa electoral en la qual ha entrat amb força que Israel i la guerra de Gaza. Perquè les posicions en aquesta qüestió mai han sigut terreny donat als matisos als EUA, almenys en política. Menys encara des de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre i l’inici de l’última guerra a Gaza. És un autèntic camp de mines polític.
La crisi humanitària
Des de l’esclat d’aquesta última i dura fase del conflicte, Harris ha sigut la veu de més alt càrrec en l’Administració Biden que, en les reunions a porta tancada, ha mirat d’assegurar un alto el foc i s’ha esforçat per posar en consideració prioritària la tragèdia dels civils palestins, entre els quals ja es compten gairebé 40.000 morts i als quals assola una dramàtica situació humanitària.
Va ser també Harris qui, en un discurs al març a Selma (Alabama) es va convertir en la primera veu de l’Administració a demanar aquest alto el foc (tot i que fos només de sis setmanes). En aquest lloc icònic en la lluita pels drets civils, Harris va denunciar les condicions inhumanes a Gaza i gràficament va parlar de palestins forçats a alimentar-se amb fulles o menjar d’animals per mantenir-se vius. «La nostra humanitat compartida ens obliga a actuar», va dir.
Són indicis que fan a alguns veure la possibilitat que, en cas que Harris arribés a la Casa Blanca, hi podria haver algun moviment respecte a la política de l’actual Administració. I en unes declaracions a The Wall Street Journal Ivo Daalder, que va ser ambaixador davant l’OTAN per a Barack Obama i té bons contactes amb el cercle pròxim a Harris, assenyalava que ella «s’inclinarà més per trobar altres maneres de pressionar Israel si la situació no canvia».
Aquesta és l’esperança amb què reben també Harris i la seva candidatura alguns en organitzacions i moviments que han estat manifestant-se a favor d’un alto el foc, pels drets dels palestins i contra el suport infrangible que el president ha mantingut a Israel malgrat el deteriorament de la situació a la Franja i a Cisjordània. Les seves protestes han inclòs interrompre discursos de Biden i de Harris. També, vot de càstig en les primàries i amenaces de deserció al novembre, amb un pes especial en estats frontissa com Michigan.
En unes declaracions a Politico Yasmine Taeb, activista progressista, que va ajudar a organitzar aquest vot de càstig, assegurava que «Harris té oportunitat de marcar un nou camí i ser més receptiva al poble nord-americà». I el portal també citava protegit per l’anonimat un analista palestinoestatunidenc que veia important un gir. «Òbviament no el farà de 180 graus però seria útil per als demòcrates per assenyalar a les bases de forma genuïna que ve un canvi».
Aquest canvi està lluny d’estar garantit. Tot i que Harris posi diferents accents, ha fet seu el missatge central de suport a Israel que manté Biden. I Halie Soifer, que va ser la seva assessora de seguretat nacional quan era senadora, ha assegurat que «pel que fa a Israel ella i el president Biden van a l’uníson, no es pot trobar cap diferència entre ells». No s’ha de recercar gaire a l’hemeroteca o la videoteca per trobar els seus vells discursos davant AIPAC, el principal lobby jueu, on mostra aquest suport a Israel que es fa gairebé obligat en les carreres polítiques als EUA.
En campanya, a més, Harris es mou en terreny especialment movedís. Faci el que faci serà atacada pels republicans, que ja denuncien Biden malgrat el ferri suport que ha donat a Israel. I en el camp demòcrata, i a l’haver agafat el testimoni del president, ha de fer malabarismes per intentar reparar el vot indignat sense perdre el dels que recolzen la posició de Biden.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els interessos no ho són tot Aquesta és l’edat límit per demanar una hipoteca a Espanya: ¿Ho sabies?
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- ‘El Correo de Andalucía’ celebra 125 anys de vida
- Vida més enllà del dol
- El culebró diari, nou objectiu de les plataformes de ‘streaming’