La macronista Yaël Braun-Pivet repeteix al capdavant de l’Assemblea Nacional

"La democràcia és un bé preuat. Les nostres decisions, les nostres accions poden canviar la vida dels francesos, i així ho han fet saber. […] Haurem d’entendre’ns, cooperar i ser capaços de trobar un compromís i dialogar", va afirmar Braun-Pivet després de ser escollida. La política centrista renova així la seva presidència després de vèncer André Chassaigne, del Nou Front Popular, que va rebre 207 vots, i el candidat de Reagrupament Nacional, Sébastien Chenu, que en va recollir 141.

Ara, Braun-Pivet s’haurà d’enfrontar a un important repte com a presidenta: dirigir una Cambra parlamentària sense majories clares que podria mantenir França en el bloqueig polític i fins i tot obligar el president a convocar de nou eleccions legislatives l’any vinent. Unes divisions que ja es van poder veure durant la primera sessió de la legislatura, quan els diputats d’esquerres s’acostaven a l’estrada per dipositar els seus vots i negaven la salutació al diputat més jove d’extrema dreta, Flavien Termet, encarregat de recollir les paperetes.

Aquest primer dia de legislatura, els diputats s’havien d’asseure per ordre alfabètic, una cosa que va crear incòmodes situacions entre companys d’escons, com és el cas del diputat de La Francia Insubmisa Antoine Léaument. "Si teniu un mal dia, recordeu que passaré el meu assegut al costat de Marine Le Pen", va afirmar el diputat insubmís a la xarxa social X.

Antiga militant socialista

Braun-Pivet, advocada penalista i primera dona presidenta de l’Assemblea Nacional, és una antiga militant socialista que es va unir al partit de Macron el 2016, i un any després va aconseguir el lloc de presidenta de la Comissió de Lleis de l’Assemblea (2017-2022). També va ser ministra dels Territoris d’Ultramar, càrrec que va abandonar per postular-se a la candidatura a la més alta funció de l’Assemblea.

Notícies relacionades

12-O, el dia que ja no és de Colom

Els indígenes americans es mobilitzen per a les eleccions

Una vegada escollida la presidència, avui li tocarà el torn a la resta de la Mesa, que està composta per sis vicepresidents, diversos magistrats i secretaris. Les seves funcions van des de modificar reglaments fins a avaluar les propostes legislatives.

Ara, amb una presidenta de l’Assemblea del seu bàndol, Macron haurà de superar el següent escull; buscar una coalició o una majoria legislativa per poder governar i tirar endavant mesures de gran calat, com els Pressupostos de l’Estat.