Amnistia denuncia que augmenta la repressió de les protestes a Europa

Les protestes pacífiques estan sota amenaça a Europa per la repressió creixent de les forces de l’ordre. Amnistia Internacional denuncia que els governs europeus han pres una deriva perillosa en la qual imposen restriccions injustificades i punitives per apaivagar la dissidència. A més de l’ús excessiu de força, el nou informe de l’organització assenyala que l’ús de tecnologies aplicades a la vigilància civil van de la mà d’una falta de transparència, cosa que està violant els drets humans dels europeus.

"A tot el continent, les autoritats estan vilipendiant, obstaculitzant, dissuadint i castigant il·legalment aquells que protesten de manera pacífica", va afirmar Agnès Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional, que va qualificar la situació d’"alarmant".

Espanya ocupa un lloc en aquesta llista negra de països repressius per la persistència de la llei mordassa, que compleix nou anys, i per la impunitat després dels abusos policials, com els trets de bales de foam a Catalunya que van deixar dues persones sense ull a més de patir traumatismes cranioencefàlics greus. Però la novetat més alarmant en aquest informe és que l’organització assenyala com a tendències més greus les infiltracions de policies en moviments socials, així com la videovigilància amb intel·ligència artificial.

Notícies relacionades

Els EUA planegen per a Gaza un govern tecnòcrata amb palestins de la diàspora

Grècia aprova la jornada de 13 hores malgrat l’oposició política i sindical

Amnistia denuncia com policies espanyols s’haurien infiltrat en moviments socials fent-se passar per activistes amb tal d’accedir a domicilis, a comunicacions privades, a l’àmbit familiar i fins i tot haurien establert relacions de parella i sexoafectives amb militants dels moviments amb tal de recollir informació d’incògnit. Això també s’ha detectat a Holanda i el Regne Unit, però Espanya destaca per la seva "opacitat flagrant", segons l’informe de l’organització.

"Si no hi ha autorització ni supervisió judicial, i si l’objectiu no és investigar crims o delictes concrets, estaríem davant operacions policials que vulneren els drets humans", explica a EL PERIÓDICO Daniel Canales, investigador d’Amnistia Internacional a Espanya. "Això va més enllà de la llibertat d’expressió, la llibertat d’ordre pacífica i d’associació: també vulnera el dret a la privacitat i a la intimitat".