Els laboristes s’acosten al poder amb l’aposta per la moderació
La formació centra més l’estratègia a assenyalar els errors dels governs conservadors que a defensar el seu programa
Totes les enquestes apunten en la mateixa direcció: el Partit Laborista guanyarà les eleccions d’avui al Regne Unit amb una àmplia majoria i tornarà al poder 14 anys després. La formació està aconseguint convèncer una part important dels electors gràcies a una estratègia més centrada a assenyalar els errors dels governs conservadors que a defensar les seves pròpies idees. La prudència i la moderació estan sent les millors armes del seu líder, Keir Starmer, que ha mirat de desvincular-se del seu predecessor en el càrrec, l’esquerrà Jeremy Corbyn, i mostrar la imatge d’un partit renovat capaç d’aportar estabilitat al país.
Starmer ha evitat assumptes sensibles com el Brexit, el canvi climàtic o les polítiques d’identitat de gènere i s’ha dedicat a posar en evidència els fracassos del primer ministre, Rishi Sunak, i dels seus predecessors. Això li ha permès capitalitzar l’atipament que va precedir l’arribada de Sunak al poder. "Boris Johnson i el Partygate van acabar amb la confiança de l’electorat, i l’etapa desastrosa de Liz Truss, va provocar un enorme pànic als mercats financers", explica Mark Wickham-Jones, professor de la Universitat de Bristol especialitzat en el Partit Laborista.
Alhora, ha apostat per un gir al centre que li ha servit per atraure aquests votants insatisfets. El Partit Conservador ha mirat de posar en evidència aquest gir i l’ha presentat com un polític poc fiable, recordant que va formar part de l’equip de Corbyn, però Stramer ha aconseguit mostrar-se com un home capaç de portar estabilitat i moderació al país.
Gir al centre
El partit ha apartat els sectors més escorats a l’esquerra i ha donat més protagonisme a un corrent que aposta per plantejaments pròxims al Partit Conservador en matèria de defensa, seguretat nacional i política exterior. Mostra d’aquest canvi ha sigut la seva posició sobre la guerra a Gaza: Starmer va evitar durant mesos exigir un alto el foc immediat a la Franja i ha insistit en el dret d’Israel a defensar-se dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre. El gir cap al centre també s’ha pogut veure en el seu discurs a favor de la responsabilitat fiscal i de la contenció de la despesa. A més, l’elecció com a portaveu econòmica de Rachel Reeves, extreballadora del Banc d’Anglaterra, li ha permès guanyar-se els empresaris, i ha aconseguit mantenir el suport de les classes treballadores amb la promesa de millorar els malmesos serveis públics i no apujar l’impost de la renda ni les cotitzacions a la Seguretat Social.
En el pla migratori, ha tret profit de l’augment d’arribades irregulars pel Canal de la Mànega i ha criticat el pla de deportacions a Ruanda.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Mobilitat Viatges il·limitats per 6,20 euros a l'any: així pots demanar la targeta social a Barcelona per a majors de 60 anys o discapacitats amb rendes baixes
- El temps Desembre es complica a Catalunya: pluges, borrascas i la incògnita de la neu per Nadal
- Concurs 55 candidats estrella de tot el món opten a dissenyar el Liceu Mar
- Tradicions amb encant El poble de Catalunya que té un pessebre vivent de més de 200 persones: dia, horari i entrades
- Lloc recomanat El petit poble de Tarragona que 'National Geographic' considera "una obra d'art"
- Crisi ramadera Confirmat un nou cas de pesta porcina a Catalunya, que eleva a 27 el nombre de senglars infectats
- Relacions socials La soledat no desitjada per Nadal: «M’agradaria celebrar-ho amb els meus fills, però sembla que no existeixo per a ningú»
- Sorteig del 'Gordo' Ni cobrar-lo ni trucar als teus amics: què és el primer que has de fer si et toca la Loteria de Nadal?
- Investigació a la dona del president L’Audiència manté Begoña Gómez imputada per malversació per l’«interès en els assumptes lucratius» de la seva assistent a la Moncloa
- Selectivitat Les proves d’accés a la universitat a Catalunya seran els dies 9, 10 i 11 de juny del 2026
