Els recels entre Macron i l’esquerra radical dificulten posar fre a Le Pen

Com auguraven els sondejos, l’extrema dreta va ser la clara vencedora en la primera volta, tot i que sense majoria absoluta. Tot just conèixer-se les primeres dades, Jordan Bardella, candidat de Reagruprament Nacional, compareixia davant els mitjans: "L’elecció ara està clara […]. El camp presidencial en gran manera queda desautoritzat". I va assenyalar la coalició d’esquerres com la seva única adversària: "D’una banda, l’aliança dels pitjors, la del Nou Front Popular reunit al darrere de Jean-Luc Mélenchon, que conduirà el país al desordre, la insurrecció i la ruïna de la nostra economia. D’altra banda, la Unió Nacional que tinc l’honor de dirigir amb Marine Le Pen, Eric Ciotti i els nostres aliats".

Mentre ell parlava, milers de persones es concentraven a la plaça de la República de París al crit de "no passaran", per protestar per la victòria de la ultradreta. Una participació històrica, en la qual més de 12 milions de francesos van votar per Reagrupament Nacional, i els seus candidats són al capdavant de 297 llistes. L’esquerra, pel seu costat, feia una crida a construir un nou Front Popular més fort i sòlid per fer barrera a l’extrema dreta en la volta de diumenge vinent.

Un dilluns de ressaca electoral amb moltes reflexions sobre la taula, i amb poc temps de reacció. Sense temps per perdre, des de primera hora del matí, el president francès, juntament amb tota la cúpula del Govern, es trobaven reunits al palau de l’Elisi per fer balanç dels resultats i traçar un nou full de ruta. El mateix a Vil·la Le Pen i en el bastió del Nou Front Popular. ¿Un nou cordó sanitari? ¿Un efecte ni-ni? ¿Noves aliances? "El cordó sanitari ja va quedar molt fet malbé el 2022, i en aquesta ocasió és possible que no aconsegueixi remuntar el vol", afirma el politòleg Arsenio Cuenca.

Macron en retirada

La debacle del macronisme és una realitat, però tot i així, la majoria presidencial no es rendeix. Després de conèixer-se els resultats i les més de 300 triangulacions per tot el territori, Macron va fer una crida als seus a retirar-se en aquelles zones on, de les tres forces, el seu candidat fos el menys votat, per donar lloc a l’esquerra i així potenciar el cordó sanitari. En total, està previst que es retirin 60 diputats macronistes, tot i que tenen de termini fins a la tarda d’avui per oficialitzar-ho.

Un gest que alguns han interpretat com una aliança ofensiva amb la França Insubmisa. "Crec que és una aliança deshonrosa en un sentit o un altre. Els francesos no es deixen enganyar", va denunciar Bardella ahir a TF1. Durant la campanya electoral, Macron havia acusat la França Insubmisa d’"inmigracionista", però sembla que ara, amb l’extrema dreta a les portes del poder, el president prefereix recular. "Veient que no hi ha consignes clares del macronisme, es perdran molts vots i viurem molta competitivitat per guanyar certes circumscripcions en què, en principi i en un altre context, no hi hauria d’haver aquesta competència", insisteix Arsenio.

Aquesta estratègia davant les triangulacions formades després de la primera volta preocupen a molts politòlegs, que auguren un possible efecte "ni-ni": ni amb Reagrupament Nacional, ni el Nou Front Popular, i davant aquest fenomen es poden donar dos escenaris. L’escenari més temut és que l’electorat macronista no vulgui recolzar aquesta coalició d’esquerres, en què s’inclou el polèmic líder insubmís, Jean-Luc Mélenchon, i decideixi votar Reagrupament Nacional.

L’abstenció

L’altre escenari se centraria en l’abstenció, és a dir, que els votants no es decantin ni per l’extrema dreta ni per l’esquerra. "No crec que variï molt l’abstenció. En general, sol baixar en la segona volta, però al final aquests últims anys hi ha hagut una diferència de blocs molt clara", explica el politòleg.

Notícies relacionades

Els EUA rastrejaran les xarxes dels estudiants que vulguin entrar al país

Els EUA augmenten el personal d’avions de guerra a Morón

Per a molts, som davant la crònica d’una mort anunciada del macronisme i ahir, el primer Ministre feia autocrítica: "Hem entès el missatge dels francesos. Cal treballar de manera diferent", va afirmar Gabriel Attal, a la tele pública francesa.

Igual com en la primera volta, els sondejos i els experts continuen donant com a vencedora l’extrema dreta per a aquesta segona tanda. Fonts pròximes a l’Elisi afirmen que el president s’hauria plantejat la possibilitat de tornar a dissoldre l’Assemblea Nacional per evitar una cohabitació, és a dir, legislar amb un primer ministre d’extrema dreta. Tot i que aquesta opció no podria ser viable fins a l’any vinent, tal com estipula la Constitució.