Cortada: "La guerra a Gaza es produeix amb llum i taquígrafs i impunitat"

A Gaza, dues de cada tres famílies sobreviuen amb una ració escassa de menjar i un litre d’aigua per persona al dia (els mínims humanitaris són 15 litres al dia). Hi ha tan sols una latrina cada 500 persones, una dutxa cada 2.000. "La situació d’higiene és un polvorí", explica Franc Cortada, director d’Oxfam Intermón. No hi ha medicaments, ni combustible, tampoc cap refugi segur. "La guerra a Gaza es produeix amb llum i taquígrafs i amb completa impunitat. S’està vulnerant el dret internacional i s’està obstruint l’entrada de l’ajuda humanitària", va afegir en una entrevista amb el director d’EL PERIÓDICO, Albert Sáez, en la sessió Afterwork organitzada pel diari ahir a la Casa Seat de Barcelona.

Amb tot, Oxfam ha aconseguit arribar a unes 300.000 persones a la regió, no només portant aliments, sinó també mirant de fer l’impossible, com crear aigua potable on no n’hi ha, amb unes plantes dessaladores que funcionen mitjançant l’energia solar, ja que tampoc hi ha electricitat. I mirant d’oferir refugi i protecció on fins i tot els hospitals i les escoles s’han convertit en blanc militar. "Ens està costant moltíssim entrar i treballar dins. Les necessitats humanitàries són aclaparadores", va admetre Cortada, que vol anar un pas més enllà: "No només estem treballant a Gaza, sinó que estem denunciant la situació". Demanen un alto al foc permanent i immediat i la sortida negociada del conflicte. Mentrestant, Oxfam ha començat a portar als tribunals països que continuen comerciant amb armes amb Israel. Als Països Baixos, la justícia ha obligat el Govern a acabar aquesta relació comercial.

A més de Gaza, l’organització treballa en 30 crisis humanitàries en aquest moment, i arriba a 12 milions de persones. El 2019, hi havia 100 milions de persones amb necessitats humanitàries. Quatre anys després, la xifra s’ha triplicat fins als 300 milions. Això passa, a més d’Ucraïna, per les grans guerres oblidades, com les del Iemen, Síria o la República Centreafricana, les fams que colpegen Myanmar o l’Afganistan, l’impacte del canvi climàtic a Somàlia, el Sudan del Sud o el Txad, o la violència cronificada a Mali i Burkina Faso.

La situació va empitjorar amb la crisi humanitària que va seguir la pandèmia de la covid, que ha accentuat les desigualtats a escala global i dins de cada país.

Cortada va expressar la seva contrarietat per "la impassibilitat i la indiferència dels governs del nord global" davant aquestes crisis. Al Iemen, després de 10 anys de guerra, el 80% de la població encara depèn de l’assistència humanitària. No obstant, les Nacions Unides només va aconseguir ajuntar el 16% del pressupost necessari per a una resposta humanitària en la seva crida a la comunitat internacional. "Si perdem la capacitat d’empatia, de solidaritat, de justícia social, no sé com quedem com a societat", es va preguntar.

Una crisi climàtica desigual

"La crisi climàtica ja és la primera raó que força milions de persones a deixar el seu lloc d’origen per ser inhabitable", va denunciar Cortada. Les xifres parlen per si soles. Una persona abandona casa seva cada segon: 30 milions de persones el 2023. El Sahel i la banya d’Àfrica porten sis temporades sense pluges alternades amb precipitacions torrencials, que deixen collides fetes malbé, milions de caps de bestiar morts i han de cavar pous cada vegada més profunds per aconseguir aigua potable. "La ironia és que el continent africà és responsable de només el 4% de les emissions de CO2 a l’atmosfera. És un problema que han generat els països rics", va apuntar. El 10% de la població genera el 50% de les emissions mundials. "Els que han de canviar el seu model de consum, econòmic i social són les societats acomodades".

Notícies relacionades

L’Eurocambra aprova prohibir per llei les importacions de gas rus

Trump ordena bloquejar els petrolers sancionats que operin a Veneçuela

Assumir responsabilitats, per a Cortada, passa per pagar les culpes, literalment. En la Declaració de París del 2015, els països més rics es van comprometre a crear un fons de 100.000 milions de dòlars amb l’objectiu de mitigar l’impacte del canvi climàtic, que es va esgotar ràpidament. Per posar en perspectiva aquesta quantitat de diners, les inundacions al Pakistan del 2022 van obligar a un desemborsament de 33.000 milions de dòlars, gairebé una tercera part de l’import.

"No estem invertint a acompanyar el sud global en la transició energètica", cosa que repercuteix, segons Cortada, en una desigualtat climàtica i social més gran. "La desigualtat en l’accés a drets i oportunitats és el que condemna milions de persones a viure en situació de pobresa", va assenyalar. En aquest context, va afegir que la missió de l’organització que dirigeix és "aconseguir un món més just, no des de la utopia sinó des de la determinació que és possible transformar el món que tenim".