El pla de pau de Biden

El candidat (més que el president) Joe Biden ha presentat un pla de pau entre Israel i Hamàs, apel·lant, sense explicar-ho, que es tracta del moment decisiu (¿per què no abans?). No deixa de ser xocant que digui que en realitat es tracta d’un pla proposat pel govern israelià i que afirmi que si Hamàs l’accepta, Israel també ho farà. En tot cas, la tènue esperança que va generar l’anunci s’ha diluït amb el pas dels dies.

Hamàs, malgrat que el pla recull bona part de les demandes que havia plantejat en ocasions anteriors, no ha trigat a desmarcar-se. La primera de les tres fases que s’han donat a conèixer porta a suposar que junt amb el cessament temporal de les hostilitats durant sis setmanes i la retirada de les tropes israelianes de les zones poblades de Gaza, s’hauria de realitzar un intercanvi de presoners; però al no concretar ni el número ni, sobretot, els perfils dels palestins que serien alliberats (no és el mateix que siguin ciutadans anònims que dirigents de la milícia palestina) els negociadors de Hamàs han fet marxa enrere.

Més problemàtics encara són els detalls per passar a la segona fase, que contempla el final de la guerra i la retirada de totes les tropes israelianes de la Franja, a més de completar l’alliberament de totes les persones en mans de Hamàs a canvi d’un número per definir de palestins tancats a les presons israelianes. El que Hamàs exigeix en aquest punt és que Estats Units es comprometi a garantir que el cessament temporal de la violència durant les primeres sis setmanes no derivi en una reactivació de la violència per part d’Israel, conscient que el govern liderat per Benjamin Netanyahu insisteix que el seu objectiu és eliminar militarment i políticament Hamàs i que no pararà fins aconseguir-ho. I no sembla que Biden estigui decidit a arribar a aquest punt, al deixar oberta la possibilitat que Tel-Aviv hi torni en qualsevol moment si entén que la seva seguretat està en risc (una autèntica carta blanca per prosseguir el càstig quan el consideri oportú).

Tot això fa que la tercera fase, centrada en la reconstrucció de Gaza amb una implicació directa d’inversors públics i privats, quedi ara mateix en uns llimbs impossible de determinar amb precisió. Una reconstrucció que xoca directament amb els plans d’annexió que demanden insistentment els socis del govern més extremista de la història d’Israel.

Notícies relacionades

Guardar la carta de la guerra

Trump intenta esquivar el malestar social culpant la immigració i Biden

Per la seva banda, Netanyahu ha anat lliscant cap a una posició de rebuig que ha mirat de condensar en la idea que el pla de Biden no respon realment al que Israel desitja. D’aquesta manera, no només torna a menysprear el seu principal aliat, sinó que també posa de manifest el seu estret marge de maniobra en funció de les diferents posicions en el si del gabinet que dirigeix. Ministres tan radicals com Itamar Ben Gvir, encarregat de Seguretat Nacional, i Bezalel Smotrich, de Finances, ja han deixat clar que l’acceptació del pla suposaria la caiguda del govern; una situació indesitjable per a un Netanyahu que s’escarrassa per mantenir-se tant sí com no en el càrrec per poder eludir l’acció de la justícia per les tres causes que pesen sobre ell.

En aquestes circumstàncies, la possibilitat que el pla tingui una mínima opció de seguir endavant és pràcticament nul·la. I per si fos necessari aportar proves de la falta de voluntat dels actors implicats, allà hi ha les matances israelianes perpetrades diàriament davant els ulls de qui vulgui veure-les.