Un impacte palpable

És el cas de Balenyà Sostenible, una iniciativa que pretén "fer el pas cap a una economia verda i sostenible" en aquesta població d’Osona, segons expliquen a la seva pàgina web. L’impulsor de la idea és Ramon Roig, veí del municipi. "Vaig veure que feia falta un canvi de model, que si de veritat ens creiem això de la transició energètica calia desenvolupar un projecte", diu a EL PERIÓDICO.

Roig, que tenia vincles amb el món cooperatiu, va posar fil a l’agulla quan va descobrir que hi havia moltes propostes de transició energètica en els fons Next Generation. L’objectiu, juntament amb altres emprenedors, va ser crear 50 comunitats energètiques en 50 municipis de la comarca. Van arrencar Balenyà i Olost, que van crear les seves cooperatives, i de seguida se’ls va sumar Sant Pere de Torelló. "Arran del que estàvem creant s’hi van anar apuntant més municipis (...) fins a arribar a una trentena. Avui dia les comunitats energètiques creades a la comarca aglutinen el 96% de la població", explica, i a tot Catalunya són mig centenar.

La comunitat energètica de Balenyà reuneix 175 socis i ofereix serveis d’autoconsum energètic compartit. Han instal·lat plaques solars en teulades públiques i també en edificis d’empreses privades, disposen d’un cotxe elèctric d’ús compartit (3 euros/hora o 30 euros/dia) i sis punts de recàrrega de vehicles elèctrics al municipi (d’ús públic i amb una tarifa més reduïda per als socis). Així mateix, destinen el 10% de l’energia generada a famílies vulnerables i compten amb un projecte de cooperació internacional per finançar iniciatives en països en vies de desenvolupament.

"Fa dos anys no hauríem pensat que avui estaríem aquí. N’estem molt contents i orgullosos. I també satisfets d’haver ajudat a impulsar altres comunitats", afirma Roig

Igualment satisfeta es declara Sandra Melús, de la Fundació Surt, que va aconseguir fons europeus per a un projecte de suport a dones en l’àmbit rural i urbà (Dones Riu) que vol facilitar la inserció laboral en els sectors de les economies verda i digital.

Autonomia de les dones

"Treballem molt en l’autonomia de les dones, en el seu empoderament, sense caure en el paternalisme", explica Melús.

Actualment, la Fundació Surt treballa en tres territoris: Girona-Figueres, Tarragona-Reus i Piera-Igualada. En total, atén 240 dones, 40 a cada municipi, que segueixen un mínim de vuit sessions. L’objectiu és ampliar els punts d’atenció en futures convocatòries.

El cas de Melús és paradigmàtic perquè ella va ser una dona Riu. El 2022 acabava de ser mare i treballava a Barcelona, però vivia a Girona. "No va ser compatible la maternitat, humanament se’m va fer molt costerut i vaig decidir deixar la feina i buscar alguna cosa a la meva ciutat", explica. Acostumada al mercat laboral de Barcelona, es va veure perduda a Girona i va entendre que havia de reinventar-se. Va arribar al programa Dones Riu a través del Servei d’Ocupació de Catalunya.

Notícies relacionades

Estat Islàmic reivindica l’atemptat en què van morir tres catalans

Les discrepàncies sobre la postguerra a Gaza esclaten en el Govern israelià

"Recordo que vaig preguntar si podia acollir-me a aquesta ajuda o si estaria prenent la plaça a algú que ho necessitava. Jo no pertanyia a un col·lectiu vulnerable, tenia una xarxa de suport i estalvis". Però era dona i s’havia quedat sense feina, així que encaixava en el perfil. Amb el temps, va sorgir una vacant i els va agradar el seu perfil, de manera que van decidir contractar-la i avui treballa com a orientadora.

"Atenem dones amb moltes necessitats i d’altres que no, però que necessiten suport per buscar altres horitzons (...) El més bonic és aquesta heterogeneïtat", assenyala Melús.