La Cambra baixa aprova la llei que Milei reclama per desballestar l’Estat
La norma s’aprova amb 36 vots de diferència i després de més de 20 hores de debat
La Cambra de Diputats argentina va aprovar ahir per 36 vots de diferència i després de més de 20 hores de debat una de les eines amb què el Govern d’ultradreta espera comptar per posar en marxa les seves transformacions radicals: la nova la llei bases. "És un primer pas fonamental per treure l’Argentina del pantà", va dir Javier Milei sobre l’instrument que li permetrà desregular l’economia, reduir el pes de l’Estat, modificar el règim de pensions i abolir una normativa laboral de set dècades. "Vull agrair l’enorme tasca de tots els diputats que, entenent el moment històric, han decidit acompanyar el nostre projecte", va dir Milei. Si bé el destí de la llei al Senat dibuixa alguns interrogants en l’horitzó, al voltant del president creuen que aquest projecte, així com el seu capítol fiscal, aquesta vegada no fracassarà com va passar al febrer.
A més de quatre mesos d’haver assumit la presidència, Milei encara no ha tingut cap victòria parlamentària. El seu ambiciós Decret de necessitat i urgència (DNU) penja d’un fil i en qualsevol moment la mateixa Cambra de Diputats que pot obrir la llum verda a la seva llei bases té a les seves mans la possibilitat d’enfonsar l’altre instrument legal a partir del qual Milei aspira a comptar amb facultats extraordinàries.
Notícies relacionadesPrivatitzacions
El Govern ha negociat al llarg de dos mesos amb el que es coneix com "el sector dialoguista" de l’oposició, i que inclou tant la dreta tradicional com altres formacions de centredreta. Per garantir-se els vots necessaris, ha introduït algunes modificacions a la proposta inicial i ha reduït la quantitat d’articles. La centrista Margarita Stolbizer va estimar que el text actual és "molt més raonable" que l’anterior. Malgrat els canvis, sostenen els seus impugnadors, el cor de la iniciativa continua bategant amb la mateixa força. La llei bases dona a Milei també el poder de reestructurar organismes de l’Estat, privatitzar empreses públiques, modificar l’esquema tributari, portar endavant un qüestionat blanqueig de capitals i establir les bases d’un règim d’incentiu a les grans inversions que es concentraran en el petroli, el liti i l’aigua.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Una jutge investiga la suplantació de la identitat d’Ustrell
- Amb un rebut anual de 17,5 euros de mitjana Unes 240.000 llars de l’àrea de Barcelona començaran a pagar el Tribut Metropolità el 2026
- Demografia Barcelona és la capital espanyola amb més proporció de població estrangera i on més creix
- Automoció BYD estudia obrir una fàbrica de cotxes elèctrics a Catalunya
- Agressió sexual Una dona denuncia que l’home que li llogava una habitació a Manresa la violava
- Ruptura Sánchez es compromet amb Junts a desbloquejar la seva iniciativa contra la multireincidència després de la mediació del PNB
- Festes Un ‘influencer’ italià revela per què les ressaques a Espanya són diferents de les d’altres països
- Catalunya Parcs temàtics de por i monuments encantats: on celebrar Halloween
- El PSOE ignora l’origen dels 181.150 euros que va avançar la trama Koldo
- Joan Carles I defensa la seva "herència" democràtica i vol tornar a Espanya
