El Suprem apunta a retardar el judici contra Trump per l’assalt al Capitoli

La lluita de Donald Trump per evitar ser jutjat abans de les eleccions presidencials de novembre pels seus intents de revertir els resultats legítims de les eleccions del 2020 que va perdre davant Joe Biden sembla des d’ahir més encaminada a un triomf, potser parcial però vital per al republicà.

El Tribunal Suprem va escoltar els arguments en una vista centrada en les al·legacions d’immunitat absoluta que Trump s’arroga en les accions que va prendre mentre ocupava la presidència, part de la seva estratègia per defensar-se en la imputació a Washington del cas federal conegut com el de l’assalt al Capitoli. Aquesta és una de la quatre causes penals a les quals s’enfronta l’aspirant republicà presidencial, que suma 88 càrrecs i actualment està sent jutjat en el cas de Nova York pels 34 derivats de la falsificació de documents per ocultar els pagaments a Stormy Daniels i interferir en les eleccions de l’any 2016.

Al llarg d’una sessió que es va prolongar més de dues hores i 40 minuts, i a través de les seves preguntes al representant del Govern i de la defensa, la majoria dels jutges en l’alt tribunal van mostrar escepticisme sobre la idea que el poder presidencial arribi a aquesta immunitat total, una cosa que han rebutjat ja tribunals inferiors.

També, i no obstant, la gran part dels magistrats de la majoria conservadora instal·lada precisament des de la presidència de Trump van apuntar a la idea que és important determinar quines de les accions en l’intent de tupinada van ser actes "oficials" i quins eren actes "privats", no vinculats al seu càrrec. Podrien prendre ells aquesta determinació o, més probable, enviar el cas de tornada a tribunals inferiors. I això amenaça de retardar el procés.

Fins i tot si els jutges anunciessin una decisió ràpidament i no esperessin a finals de juny o principis de juliol, quan s’esperen les seves sentències i opinions d’aquest curs judicial, podria obrir-se un molest camí en aquests tribunals inferiors. I això allunya la possibilitat que el judici de Washington estigui resolt, o ni tan sols iniciat, abans de la cita dels nord-americans amb les urnes el 5 de novembre.

Estratègia recurrent

La jutge que presideix el cas, Tanya Chutkan, calcula que una vegada reactivat el procés (congelat mentre decideix el Suprem) donarà tres mesos per preparar un judici que s’espera que una vegada començat pot durar entre dos i tres mesos. Posposar és, indubtablement, una de les metes de Trump. És l’estratègia que ha utilitzat repetidament i durant dècades en els seus nombrosos problemes legals, però en aquest cas tindria una importància i unes repercussions enormes. Si Trump guanya els comicis, en què torna a enfrontar-se amb Biden, es dona per fet que prendria el pas extraordinari d’instar el Departament de Justícia a retirar els càrrecs per quatre delictes que li ha imputat el fiscal especial Jack Smith.

En la vista d’ahir al Suprem, John Sauer, advocat de Trump, va defensar que el president tindria immunitat fins i tot si orquestrés un cop d’Estat o ordenés l’assassinat d’un rival polític, afirmacions que no semblen compartir molts dels magistrats del Suprem, incloent els conservadors.

No obstant, hi ha també, entre una aparent majoria, dubtes que el tribunal d’apel·lacions encertés al deixar que el cas seguís endavant. I John Roberts, el president del Suprem, va criticar a aquesta cort "no haver entrat en una consideració concentrada de quins actes o documents" provarien els delictes amb què s’ha imputat Trump pels seus intents de quedar-se en el poder.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El tempteig de Von der Leyen als ultres polaritza el tauler alemany

Diversos magistrats conservadors van mostrar també preocupació per l’impacte que el que decideixin sobre la immunitat presidencial pugui tenir en futurs mandataris i en la democràcia nord-americana. Neil Gorsuch, un dels tres jutges nomenats per Trump, va recordar que tenen entre mans "una decisió per a la història". I Brett Kavanaugh, un altre dels nominats per Trump, va opinar que si s’obre la porta a imputar presidents per actes oficials "s’utilitzarà contra l’actual president, i el següent i el següent". "No em preocupa tant l’aquí i ara, em preocupa més el futur", va dir. Les tres jutges progressistes, mentrestant, van atacar les al·legacions de la defensa. Elena Kagan, per exemple, va recordar que els pares de la Constitució "no van incloure una clàusula d’immunitat" quan "sabien com fer-ho". "Reaccionaven contra un monarca que assegurava estar per sobre de la llei", va recordar.

La decisió del Suprem podria tenir un impacte també en el cas penal que Trump afronta a Geòrgia, centrat en els seus intents de revertir els resultats electorals en aquest estat. Tot i que al tractar-se de càrrecs estatals no depenen del Departament de Justícia. A la vigília d’aquesta vista, un gran jurat d’Arizona va aprovar presentar càrrecs contra 18 persones, incloent aliats de Trump com el seu exadvocat Rudy Giualiani i Mark Meadows, que va ser el seu cap de Gabinet, per la trama per intentar enviar des de l’estat a Washington falsos electors.