La caiguda del Govern a Bulgària dona ales a la influència russa al país

La presència de policies era la prova palpable de l’enorme càrrega política que tenia per a Bulgària aquella demolició. Després d’anys de polèmiques, al desembre l’Ajuntament de Sofia va iniciar el desmantellament del monument a l’Exèrcit Roig, un complex gegant que dominava la silueta urbana de la ciutat, compost per grups d’estàtues de bronze, erigides amb l’estil del realisme socialista, que presentava els militars soviètics com a alliberadors, i situat en un parc cèntric de 2.000 metres quadrats. "Hi ha molta feina a fer encara, [aquest monument] és un dels símbols més prominents de la violència i l’ocupació de Bulgària", reaccionava, satisfeta, als micròfons de l’agència AP, Marta Georgieva, regidora d’una formació política europeista.

El desmuntatge del controvertit complex, vandalitzat de forma regular per ciutadans que consideren que la instal·lació, en realitat, falseja la història búlgara, constitueix, segons opina Atanas Txobanov, director de la web d’investigació BIRD i un dels periodistes locals més reputats pel que fa a corrupció, un dels pocs èxits del curt període en què Bulgària va ser dirigida per un Govern de coalició de dues formacions polítiques antagòniques: el centrista GERB, l’home fort del qual és el longeu i polèmic ex primer ministre Boiko Borissov, i la coalició Continuem el Canvi, que es proclama proeuropea, liberal i avantguarda en la lluita contra la corrupció.

L’Executiu de rotació, que va intentar posar fi a anys d’inestabilitat política i primers ministres nomenats a dit pel cap de l’Estat, Rumen Radev, acusat al seu torn de defensar des de la rebotiga els interessos de Rússia, acaba de col·lapsar, forçant la convocatòria d’eleccions anticipades, i ha obert un nou període d’inestabilitat política. Tot això, segons l’opinió de Txobanov, aparcarà sine die tasques pendents com la lluita contra la corrupció, a més d’empitjorar la precària "situació de la llibertat de premsa i de l’Estat de dret", circumstàncies que concediran a Rússia noves possibilitats d’incrementar la seva ja important influència en la vida econòmica i política de l’Estat balcànic.

Sense majoria a la vista

"La sorpresa ha sigut que el Govern hagi caigut tan ràpid", apunta Martin Vladimírov, director del Programa per a l’Energia i el Clima al Centre per a l’Estudi de la Democràcia (CSD). Segons l’analista, tot apunta que, després de les eleccions del 9 de juny, coincidint amb les europees, cap formació obtindrà un resultat que li permeti formar un Govern amb un fort suport parlamentari. A causa de l’animadversió existent entre els dos principals partits i la seva dificultat per renovar la coalició, una possibilitat és un Govern tecnòcrata, de baix perfil polític, que estarà a expenses del Parlament.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

A Bulgària, executius dèbils signifiquen més corrupció. Segons l’últim informe del CSD, un 35% dels búlgars ha experimentat d’alguna manera la corrupció en els seus tractes amb l’administració. I com més corrupció, més possibilitats que s’incrementi la presència de Rússia, un país que, segons denuncia Vladimírov, recorre "a la corrupció estratègica" com a tàctica per minvar la seguretat econòmica de la UE.

Al desembre, el Parlament búlgar va decidir posar fi a partir del març a l’exempció concedida per Brussel·les, que li permetia continuar important petroli rus. La mesura va ser resposta per Lukoil, propietària de la refineria més gran a la costa del mar Negre, amb una amenaça de vendre les instal·lacions. A l’Estat balcànic, però, de la dita al fet hi ha molt tros, i segons han explicat fonts dels serveis de seguretat al periodista Txobanov, hi ha "sospites" que el cru que rep l’empresa Lukoil, etiquetat com a originari del Kazakhstan, és rus.