Es dispara el consum de drogues entre els joves ni-ni a Cuba
Les autoritats vinculen aquesta onada amb la crisi econòmica, que va portar 425.000 cubans a fugir entre el 2022 i el 2023

"El consum de drogues, ¿un perill present?". La pregunta porta el pes d’una inquietud del mateix Estat cubà. La va formular Granma, el diari oficial del Partit Comunista, després que autoritats del Govern reconeguessin l’augment del consum d’estupefaents en una illa on el desinterès juvenil al credo oficial, la pobresa i noves formes de delicte de carrer són a l’ordre del dia.
"A Cuba hi ha hagut un augment en els últims anys (en el consum de drogues), i els adolescents i joves representen el grup més vulnerable", va dir a Granma el doctor Alejandro García, director del Centre de Salut Mental de Centre l’Havana.
El Govern del president Miguel Díaz-Canel ha aixecat la bandera de la "tolerància zero" contra el flagell. Els tribunals cubans van condemnar l’any passat 689 persones per possessió i tràfic. El Codi Penal contempla penes de quatre a 30 anys de presó, però el Ministeri de Salut Pública no considera que el consum juvenil de drogues constitueixi de moment un problema sanitari a escala nacional.
Addicció, tractament i reincidència. Les dificultats per enfrontar aquest cercle es fan cada vegada més patents enmig d’una crisi econòmica i social que ha portat més de 425.000 cubans a abandonar el país entre el 2022 i el 2023. La majoria d’ells són joves i posseeixen títols universitaris.
El cap de la Duana General de la República, Nelson Cordovés Reyes, va reconèixer recentment a la televisió que el tràfic il·legal, tant d’estupefaents com també d’armes de foc, s’ha incrementat a les entrades i sortides dels aeroports.
Notícies relacionadesLa crisi ha canviat el mapa social a Cuba i les noves generacions noten l’impacte més gran d’aquesta nova normalitat, fins al punt de ser partícips actius de les noves formes de dissidència i de protesta.
El Centre d’Estudis de Joventuts va reconèixer l’any passat que uns 800.000 joves no estan relacionats ni amb l’estudi ni amb el treball. El mesurament del 2019, anterior a la pandèmia, donava compte que aquesta situació afectava 134.579 cubans de 17 a 24 anys. La xifra s’ha octuplicat i explica part dels nous desafiaments que enfronta l’Estat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La vídua d’Andic demana als fills de l’empresari més diners de l’herència
- Endarrerir el rellotge ¿Quin dia és el canvi d’hora a Espanya? L’horari d’hivern 2025 és a tocar
- S’accelera el desallotjament del bloc Venus de la Mina
- 10 famosos assenyalats
- Cas Koldo Aquestes són les "diferències irreparables" que han motivat el canvi d’advocat d’Ábalos
- Corresponsabilitat: «¿Quants homes hi ha en el grup de WhatsApp de la vostra escola?»
- L’ASSEMBLEA DE COMPROMISSARIS BLAUGRANA Assemblea de Compromissaris: la UEFA volia castigar el Barça sense jugar la Champions una temporada, segons revela Laporta
- LLEI DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA El Govern xifra en més d’1,5 milions les peticions de nacionalitat per la llei de nets
- Estudi científic Deixar de fumar frena el deteriorament cognitiu que provoca el fum, millora la memòria i contribueix a la fluïdesa verbal
- La caixa de ressonància La música puja i, per tant, els preus també ho faran