Es dispara el consum de drogues entre els joves ni-ni a Cuba

"A Cuba hi ha hagut un augment en els últims anys (en el consum de drogues), i els adolescents i joves representen el grup més vulnerable", va dir a Granma el doctor Alejandro García, director del Centre de Salut Mental de Centre l’Havana.

El Govern del president Miguel Díaz-Canel ha aixecat la bandera de la "tolerància zero" contra el flagell. Els tribunals cubans van condemnar l’any passat 689 persones per possessió i tràfic. El Codi Penal contempla penes de quatre a 30 anys de presó, però el Ministeri de Salut Pública no considera que el consum juvenil de drogues constitueixi de moment un problema sanitari a escala nacional.

Addicció, tractament i reincidència. Les dificultats per enfrontar aquest cercle es fan cada vegada més patents enmig d’una crisi econòmica i social que ha portat més de 425.000 cubans a abandonar el país entre el 2022 i el 2023. La majoria d’ells són joves i posseeixen títols universitaris.

El cap de la Duana General de la República, Nelson Cordovés Reyes, va reconèixer recentment a la televisió que el tràfic il·legal, tant d’estupefaents com també d’armes de foc, s’ha incrementat a les entrades i sortides dels aeroports.

Notícies relacionades

L’Eurocambra aprova prohibir per llei les importacions de gas rus

Trump ordena bloquejar els petrolers sancionats que operin a Veneçuela

La crisi ha canviat el mapa social a Cuba i les noves generacions noten l’impacte més gran d’aquesta nova normalitat, fins al punt de ser partícips actius de les noves formes de dissidència i de protesta.

El Centre d’Estudis de Joventuts va reconèixer l’any passat que uns 800.000 joves no estan relacionats ni amb l’estudi ni amb el treball. El mesurament del 2019, anterior a la pandèmia, donava compte que aquesta situació afectava 134.579 cubans de 17 a 24 anys. La xifra s’ha octuplicat i explica part dels nous desafiaments que enfronta l’Estat.