La UE activa la seva cèl·lula contra la desinformació per les eleccions de juny

"Com una hidra"

"Això és com una hidra", ha arribat a descriure gràficament un funcionari occidental que segueix de prop les campanyes de desinformació russes. La llista de països i institucions afectades al seu últim informe, difós al gener, constitueix tot un indicador que permet situar en la Rússia de Vladímir Putin l’origen principal d’aquests FIMI. Ucraïna és, de lluny, amb 160 incidents comptabilitzats, el seu principal objectiu, seguit dels EUA amb 58, per després col·locar-se en posició avantatjada en aquesta preocupant classificació França, Alemanya i Polònia, els tres països dels Vint-i-set més influents respecte al conflicte ucraïnès. Altres escenaris on s’han ressenyat nombrosos episodis de FIMI són els països del Sahel, una regió del continent africà on precisament Moscou està invertint grans esforços militars i de propaganda per estendre la seva influència. La UE i l’OTAN, per la seva banda, així com mitjans de comunicació amb rellevància global com ara Reuters, Deutsche Welle o Euronews, han sigut objecte d’un total de 149 atacs.

Són tots els que hi figuren, però no hi figuren tots els que hi ha. A l’exhaustiu informe difós al gener per la cèl·lula, s’adverteix que aquests casos, "recollits pel SEAE d’acord amb el seu mandat" i seguint "la metodologia" prèviament establerta "no poden" en cap cas "ser considerats els únics incidents en l’espai informatiu". En un any eminentment electoral a escala planetària, en què se celebraran 83 eleccions arreu del món, la cèl·lula demana a autoritats i ciutadans que considerin aquests incidents com una temptativa de pervertir l’"espai comú informatiu" per impedir un debat i idees "lliures" i "sustentats", i en alguns casos fins i tot identificar-los com una "amenaça per a la seguretat" de l’Estat. Amb tot, el document s’acaba amb una nota d’optimisme: el 2023 la comunitat defensora ha aconseguit "progressos significatius en la comprensió de l’amenaça i a l’hora d’afrontar" aquests incidents.

Un dels exemples citats per la cèl·lula europea contra la desinformació dona compte de la sèrie de temptatives de manipulació amb motiu de les eleccions generals celebrades a Espanya el 23 de juliol, tots ells incidents portats a terme de manera separada, però considerats com una actuació coordinada de l’aparell de propaganda i desinformació del Kremlin. Mesos abans dels comicis, el compte de Telegram de l’ambaixada de Rússia a Espanya va difondre una llista de canals i fonts d’informació "fiables", que incloïa l’agència TASS, que ofereix "informació comprovada i de confiança" i els noms de dues significades propagandistes russes en idioma espanyol que són capaces d’oferir a l’audiència el que "no es veu als mitjans".

Minvar la credibilitat

Notícies relacionades

Xi visitarà França, Sèrbia i Hongria en el seu primer viatge a Europa en un lustre

Meloni intenta explotar l’impuls en els sondejos per arrasar en les europees

Posteriorment, una xarxa de pirates informàtics prorussos va anunciar una filtració de documents que tenia totes les aparences de ser, en realitat, una temptativa de degradar "la imatge d’Espanya i Europa" i minvar la credibilitat a les eleccions. Dos dies abans dels comicis, un web clonat que imitava la pàgina de la Comunitat de Madrid informava de la recepció d’una carta "amb amenaces del grup terrorista ETA" de cara als comicis. Finalment, quatre dies després dels comicis, un compte mirall de RT a YouTube que intentava esquivar el veto al canal de propaganda rus, prohibit des de l’inici de la guerra, analitzava els resultats, presentant Espanya com una mena de país serf de l’OTAN que seguirà a ulls clucs "els desitjos de Washington, Londres i Brussel·les". Tot això, a més, va coincidir amb la convocatòria d’una manifestació per part d’un altre conegut propagandista en llengua espanyola el mateix dia dels comicis, per protestar contra la falta de "democràcia real".

Amb tota l’experiència acumulada, la cèl·lula ha elaborat un protocol de resposta, que ha d’estar preparada "molt abans de les eleccions, per a així disposar de prou temps amb què tenir llestos els mecanismes que hauran de ser activats en cas que es produeixi un incident". A més, tal com reconeix un alt funcionari europeu, "tots els estats estan prenent mesures, com ara apostar pels processos analògics, amb urnes i paperetes en lloc del vot telemàtic".