L’avanç del populisme a Europa posa en qüestió el suport a Ucraïna

Al més lleial aliat de Putin al bloc europeu, l’ultranacionalista hongarès Viktor Orbán, li han sorgit en pocs mesos altres líders agermanats en el qüestionament de l’ajuda militar a Ucraïna. A l’octubre va sacsejar el tauler la tornada al poder a Eslovàquia de Robert Fico, un socialdemòcrata transmutat en populista. Malgrat els seus abismes ideològics, segueix la mateixa línia respecte a Kíiv que Orbán. Un mes després, als Països Baixos es va imposar com a primera força el Partit de la Llibertat (PVV) de l’ultradretà Geert Wilders, que en el seu discurs racista i islamòfob havia unit la promesa de liquidar l’ajuda militar a Ucraïna. Que Wilders aconsegueixi convertir-se en primer ministre sembla descartat, ja que va anunciar la seva renúncia a continuar intentant-ho davant el rebuig de la resta dels seus aliats potencials. Les negociacions entre el seu PVV i altres partits centristes segueixen, ara amb l’objectiu de formar un govern entre tecnòcrates i polítics. Però és innegable el pes que ha guanyat Wilders, un veterà entre els ultres europeus.

El panorama electoral apunta a reforços per a les formacions que qüestionen el suport a Kíiv. La pròxima cita amb les urnes a Eslovàquia podria convertir aquest país de 5,5 milions d’habitants, amb 97 quilòmetres de frontera amb Ucraïna, en el següent que queda tancat i barrat al suport al país eslau. Serà amb la segona volta de les presidencials, el 6 d’abril, que disputaran l’europeista Ivan Korcok i el representant del populisme prorús Peter Pellegrini. Korcok va ser el més votat en la primera volta, amb un 42,5% dels vots, cinc punts per sobre del seu rival. En cas de guanyar, exerciria de contrapès al dominant Fico. Però Pellegrini pot reclutar suports de l’electorat d’un altre candidat, el nacionalista prorús Stephen Harabin, que va quedar tercer amb un 11% dels vots. Mobilitzar aquest electorat és clau per a la ronda decisiva i suposadament aquí juga amb avantatge Pellegrini.

La gran plataforma dels populismes seran òbviament els comicis europeus del juny que ve. S’espera que exhibeixin múscul, tot i que també que rebaixi el seu impacte la divisió entre les seves famílies: d’una banda, Identitat i Democràcia, de la qual formen part la francesa Marine Le Pen, la Lliga de l’italià Matteo Salvini i Alternativa per a Alemanya (AfD), i, de l’altra, Conservadors i Reformistes, amb l’espanyol Vox, els Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni i el polonès Llei i Justícia (PiS).

Ultres austríacs

Els pronòstics apunten a una victòria conservadora i la reelecció com a presidenta de la Comissió Europea (CE) de l’alemanya Ursula von der Leyen. Defensa, com el seu país d’origen, la infrangible solidaritat amb Ucraïna i exclou la cooperació amb partits prorussos. Però fins i tot si es manté al seu lloc, no podrà obviar el creixent pes de la ultradreta, que pot sumar a la tardor el seu següent triomf: Àustria. El partit ultranacionalista i xenòfob Partit de la Libertat (FPÖ, per les sigles en alemany), exsoci de govern del conservador Partit Popular (ÖVP), lidera en intenció de vot amb més d’un 30%. Les enquestes reflecteixen el seu domini tant de cara a les europees com a les parlamentàries previstes per a la pròxima tardor. El Govern austríac, actualment una coalició entre conservadors i verds, ja manté una línia restrictiva referent al suport a Ucraïna. En tant que país neutral des del 1955, es limita a prestar ajuda humanitària, civil i financera a Kíiv.

L’excepció nòrdica

Contrasta amb aquest panorama la posició de dos països nòrdics on la ultradreta és part del seu govern o el recolza. És el cas de Finlàndia, on els ultres Veritables Finlandesos són socis en la coalició liderada pel conservador Petteri Orpo, i de Suècia, en la qual l’aliança centrista-liberal del primer ministre Ulf Kristersson governa "sota tolerància" dels radicals Demòcrates Suecs.

Finlàndia i Suècia van deixar enrere la seva històrica neutralitat arran de la invasió d’Ucraïna per ingressar a l’OTAN. Va ser un gir recolzat pel conjunt de la societat i del seu espectre parlamentari. Ni els ultres suecs ni els finlandesos –un país que fins a l’agressió russa a Ucraïna va mantenir fructíferes relacions amb Moscou– es comporten com a partits prorussos. Són països amb exèrcits moderns, clau per a l’escut bàltic juntament amb Lituània, Estònia, Letònia o Polònia, tots amb frontera terrestre o divisió marítima amb Rússia o amb Bielorússia.

---------------------------------------

Ingerència russa

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

El Partit Popular Europeu va reclamar ahir la celebració d’un debat urgent al Parlament Europeu per tal d’abordar les denúncies sobre una presumpta trama de pagaments a eurodiputats per difondre propaganda russa i influir en les eleccions europees del pròxim 9 de juny. La presidència de l’Eurocambra va confirmar que «està atenta» a les al·legacions i les està examinant. La República Txeca va dir haver descobert aquesta setmana una xarxa de propaganda afí al Kremlin que mira d’influir en el Parlament i, que segons els mitjans txecs, hauria fet pagaments a eurodiputats d’Alemanya, França, Polònia o els Països Baixos.

---------------------------------------