De la prestidigitació a l’amenaça

Ahir divendres, dia 22 de març, va fracassar una iniciativa dels Estats Units al Consell de Seguretat de les Nacions Unides dirigida a promoure un presumpte i aparent "alto el foc immediat i sostingut" a condició que s’alliberin els ostatges israelians en poder de Hamàs, després d’haver vetat tres propostes d’alto el foc quan el genocidi començava a desenvolupar-se, després de l’atac de les milícies de Hamàs el 7 d’octubre del 2023. Alhora, el primer ministre Benjamin Netanyahu va anunciar després d’una reunió amb el secretari d’Estat nord-americà Anthony Blinken a Tel Aviv que l’Exèrcit d’Israel "entrarà a Rafah amb o sense el suport dels Estats Units".

Rafah, a l’extrem sud, frontera amb Egipte, tenia en una àrea de 64 quilòmetres quadrats 171.800 habitants abans del començament del "possible genocidi" –expressió utilitzada en l’ordre del Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU (TIJ) del 26 de gener passat–, però per pressió de l’Exèrcit d’Israel a l’esmentada ciutat hi ha concentrats 1,4 milions de palestins, desplaçats des del nord per ser considerat un lloc segur.

La batalla de Rafah està en boca de Netanyahu dia sí, dia no, perquè, segons sosté, es concentren allà el que quedaria dels batallons de Hamàs. I per consumar la victòria d’Israel es necessita exterminar-los amb una invasió militar terrestre a Rafah.

Netanyahu ha "accedit" a enviar una delegació israeliana a Washington perquè l’assessor de Seguretat Nacional Jake Sullivan conegui l’"operació Rafah", però ha transcendit a Tel Aviv que la missió d’Israel està integrada per polítics. És a dir: no hi ha militars en l’esmentada delegació. I no obstant, la Casa Blanca està venent el missatge que està fent tot el possible per "evitar" l’operació militar terrestre de l’Exèrcit d’Israel a Rafah, mentre Netanyahu i membres del gabinet militar –Benny Gatz i Yoav Gallant– insisteixen que si no s’entra a l’esmentada ciutat Hamàs haurà guanyat la guerra.

Anshel Pferrer, analista del diari israelià Haaretz, apunta que tota la informació disponible assenyala que tècnicament una operació militar de l’envergadura requerida no podrà estar preparada abans de ben entrada la primavera. L’Exèrcit d’Israel necessita mobilitzar forces, cosa que encara no ha fet.

Mentrestant, l’Administració Biden utilitza Rafah en els seus missatges als mitjans de comunicació com un símbol de les crítiques al govern Netanyahu, precisament quan els sondejos transmeten que l’opinió pública nord-americana censura el suport incondicional de Biden a Israel en plena batalla electoral per la Casa Blanca. Un altre dels jocs de prestidigitació que s’estan posant en pràctica en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, on els EUA van intentar ahir tirar endavant, segons es va assenyalar, una resolució –va resultar fallida– on presumptament es parlava d’un "alto el foc immediat i sostingut", tot i que no contenia cap exigència a Israel per a la paralització de l’acció militar. La proposta va ser vetada per Rússia i la Xina precisament per la seva inconsistència.

25.000 morts

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Mentrestant, el "possible genocidi" segueix el seu curs. Quan es parla de 32.000 morts, la majoria dones i nens, a Israel se sol posar objeccions amb l’argument que són estadístiques del Ministeri de Sanitat de Gaza i, per tant, de Hamàs. Però és que tot i que l’esmentada xifra pugui ser qüestionada, l’ofensiva israeliana des del 26 de gener del 2024, ha seguit fins i tot amb més intensitat, i en aquesta data el TIJ de la Haia va parlar de 25.000 morts. Malgrat això, el TIJ continua sense pronunciar-se sobre l’exigència de Sud-àfrica de dictar mesures urgents com a última oportunitat el 6 de març passat.

De la fetitxització del genocidi –Ariella Aïsha Azoulay dixit – s’ha passat, doncs, a la banalització del genocidi palestí.