En clau europea

Precaris equilibris

Precaris equilibris

Eliseo Oliveras

3
Es llegeix en minuts
Eliseo Oliveras

Els precaris equilibris de les conclusions del Consell Europeu finalitzat aquest 22 de març reflecteixen la distància entre les grans declaracions i les capacitats reals de la Unió Europea (UE) i el que poden tolerar els ciutadans. Davant les crucials eleccions europees del 9 de juny, els Vint-i-set han preferit no incrementar encara més l’alt nivell de descontentament, han evitat decisions que poguessin inflamar la campanya electoral i han promès atendre les queixes dels agricultors. Els equilibris en les conclusions esquiven les divergències dels Vint-i-set en qüestions clau i mantenen l’aparença d’unitat, mentre la falta de decisions concretes es dissimula amb les fórmules d’"impulsar els treballs", "explorar totes les opcions" i "avançar ràpidament".

L’elaboració del full de ruta sobre les reformes internes de la UE per adaptar-se als costos d’una futura adhesió d’Ucraïna, Moldàvia i els països balcànics ha quedat ajornada fins a l’estiu, després de les eleccions al Parlament Europeu, per no augmentar el descontentament per les retallades que impactaran en les ajudes i polítiques europees.

Falta d’unanimitat

L’aprovació del marc de negociació per a Ucraïna i Moldàvia previst per al març, pas indispensable per iniciar les negociacions d’adhesió, també ha quedat ajornat, tot i que els líders europeus demanen que s’impulsin els treballs sense demora i s’adopti amb rapidesa el marc negociador. Aquí s’hi ha sumat la falta d’unanimitat dels Vint-i-set i la voluntat de no afegir cap altre element de conflictivitat a la campanya electoral, atesa la ferma oposició dels agricultors a l’entrada sense restriccions ni aranzels dels productes agraris ucraïnesos a la UE des del juny del 2022 i la falta de suport ciutadà a l’ingrés d’Ucraïna a la UE en diversos països europeus clau.

El 52% dels alemanys i el 51% dels votants dels democristians CDU/CSU (peça central del Partit Popular Europeu) s’oposen a l’ingrés d’Ucraïna a la UE, segons un sondeig de la Fundació Bertlesmann. El 69% dels alemanys també creuen que Ucraïna serà una càrrega per a la UE, indica el sondeig. L’adhesió d’Ucraïna tampoc superaria un referèndum a França o als Països Baixos. Els holandesos ja van rebutjar en referèndum l’abril del 2016 l’Acord d’Associació i Lliure Comerç d’Ucraïna amb la UE, cosa que va obligar el Govern espanyol a prometre una sèrie de restriccions per aprovar-lo al Parlament el 2017 i va donar un nou impuls a la ultradreta.

Per calmar el camp, la cimera demana reduir les càrregues administratives, reforçar els agricultors davant els distribuïdors, ampliar el suport financer i revisar l’acord agrari amb Ucraïna. Una revisió suau de l’acord proposada per la Comissió Europea i reforçada pel Parlament Europeu va ser rebutjada per insuficient per França, Polònia i altres països.

Sense concrecions

Notícies relacionades

Els Vint-i-set no van aconseguir superar les seves diferències sobre el finançament de l’ajuda militar a Ucraïna i en les conclusions es va haver de suprimir la referència a una "adopció molt ràpida" del vuitè paquet d’ajuda militar en el marc del Fons Europeu de Suport a la Pau. Al final el text només demana que es "treballi" en aquest paquet d’ajuda militar. Respecte al rearmament europeu i el reforç de la indústria militar europea, tampoc hi va haver res concret, més enllà de demanar que s’avanci en els treballs preparatoris i es busquin fonts de finançament.

Per contra, en la guerra de Gaza s’ha produït un salt qualitatiu. Arran de la proposta dels Estats Units d’una resolució al Consell de Seguretat de l’ONU per demanar "un alto el foc immediat i sostingut", els Vint-i-set han abandonat les seves reticències i per primera vegada la UE demana "una pausa humanitària immediata que doni peu a un alto el foc durador", tal com reclamaven des de fa mesos un grup encapçalat per Espanya, Bèlgica i Irlanda, tot i que el text és molt més suau que el dels EUA per exigència d’Alemanya.