Hong Kong aprova una nova llei de seguretat que reforça la repressió

Quan el Govern hongkonguès va airejar el 2003 que preparava una llei de seguretat, la immediata manifestació de mig milió de persones el va convèncer de guardar-la al calaix. La va aprovar ahir en un procés tan veloç com harmoniós, sense un lament als carrers. Costa reconèixer aquest Hong Kong en aquell, repartits els activistes entre l’exili i la presó, blindat el Parlament de veus discordants i tancats els mitjans de comunicació hostils.

No abunden els precedents d’una llei tramitada amb tantes presses. Després del preceptiu mes de consulta popular va ser ahir aprovada per unanimitat pels 70 membres del Legco o Legislatiu hongkonguès. Una reforma legal del 2021 que exigia credencials "patriotes" als parlamentaris va purgar la fragorosa oposició. "És un moment històric per a Hong Kong", va clamar John Lee, cap del Govern i el més entusiasta impulsor de la iniciativa.

La llei castiga els delictes de traïció, insurrecció i sabotatge amb penes que arriben a la cadena perpètua. També allarga de dos a set anys de presó la sedició i en preveu 10 si hi ha la col·lusió amb forces estrangeres. La policia podrà detenir els sospitosos durant dues setmanes, davant els dos dies anteriors, i alguns judicis se celebraran a porta tancada, seguint la casuística del continent.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

La llei arriba amb gairebé tres dècades de retard. Estava contemplada a l’article 23 de la llei bàsica aprovada quan l’excolònia va tornar a la mare pàtria després de segle i mig de colonialisme britànic. A la Xina sempre la va desesperar la mandra hongkonguesa per concretar aquella ordre inclosa a la miniconstitució que regeix les relacions entre l’illa i l’interior. La pau social, no obstant, no la va fer urgent. El quadre va canviar amb les violentes protestes del 2019, nascudes en una llei d’extradició que els hongkonguesos veien com un pont entre els dos ordenaments jurídics, i que setmanes després van canviar en reclamacions estructurals. Després d’un any de caos i destrucció, el parlament xinès va cuinar una llei de seguretat que va enviar a Hong Kong per sufocar la insurrecció. Va funcionar. La inclusió de delictes com la secessió, la subversió o el terrorisme amb penes que arribaven a la cadena perpètua va tornar la pau a un territori que s’acostava al precipici.

Hong Kong ha passat de no tenir llei de seguretat a encavalcar-les. L’aprovada ahir complementarà l’anterior, concretarà conceptes vagues com espionatge o secrets d’Estat, modernitzarà l’argot de la legislació colonial i resoldrà l’embolic legal que acostuma a alentir els processos relacionats amb la seguretat nacional.