El Kremlin llegeix la victòria de Putin com un aval per mantenir la guerra a Ucraïna

Més enllà de l’eufòria pels resultats entre els partidaris de Rússia Unida, la formació política del president, ahir no hi va haver descans, ja que se celebrava el desè aniversari de l’annexió il·legal de la península de Crimea, reconeguda com a part d’Ucraïna per la comunitat internacional. Davant un blindatge reforçat –res pot arruïnar el gran dia–, milers de russos van acudir al concert-míting patriòtic que recordava l’efemèride i en la qual Putin va rebre un bany de multituds.

«Crimea no és només un important territori des del punt de vista estratègic, no és només la nostra història, la nostra tradició (...). Crimea és principalment la seva gent: els crimeans i habitants de Sebastòpol ¡Ells són el nostre orgull!», va proclamar el president rus, mentre que va recordar que Crimea és coneguda com «un portaavions indestructible» i que els habitants de la península mai van oblidar els seus vincles històrics amb la mare Rússia, malgrat que des del 1945 era part d’Ucraïna.

Tornar al passat

Putin, igualment, va tenir paraules per als residents a les quatre regions ucraïneses annexionades –Donetsk, Luhansk, Zaporíjia i Kherson– el destí de les quals, va admetre, és molt més difícil i «tràgic». Rússia no controla en la seva totalitat el territori d’aquestes regions. Un dels que volia participar en l’acte multitudinari era Dmitri, que va sortir de casa vestit segons manen els cànons per a una «tarda patriòtica»: onejava una gran bandera taronja i negra amb el rostre de Putin i portava una «Z» gegant de suport a l’Exèrcit a l’esquena, com un jugador de futbol. Lamentava que no va poder entrar perquè «hi havia molta gent» i va assegurar que és important per a ell la jornada d’ahir «per tot el simbolisme». Considera que l’annexió de Crimea va ser un «primer pas per recuperar el que va ser rus al segle XX i així tornar a ser el que va ser Rússia en el passat». Amb un punt d’ironia, hi va afegir: «Tant de bo en el futur puguem comptar amb el suport d’Espanya» a l’arena internacional.

En l’esdeveniment, per al qual era necessari comptar amb una entrada, hi col·laboren molts voluntaris. Malgrat el clar vessant polític de l’acte, un dels voluntaris, Vladímir, va explicar que ell és «totalment apolític» i si se li pregunta què simbolitza Crimea per a ell, breument diu: «Un lloc càlid». Ahir mateix el ministre de Defensa va sortir a presumir dels resultats entre els militars que estan lluitant en l’«operació militar especial», tal com encara continuen anomenant la guerra al Kremlin. Segons les seves dades, el 99,27% dels soldats que van participar en els comicis des del front van fer confiança al líder rus una vegada més, que aspira a superar la tsarina Caterina la Gran com un dels caps d’Estat amb més temps al poder. Si el 2030 es presentés de nou, Putin hauria estat 36 anys al timó, més que la majoria de tsars i presidents del país.

En la seva celebració de diumenge a la nit, el líder rus, a més d’agrair la «confiança» que els russos han dipositat en ell, va parlar d’Aleksei Navalni. Era la primera vegada que pronunciava el seu nom en públic en els últims 11 anys. Abans el solia menystenir amb apel·latius com «aquell individu» o «aquesta persona de qui vostè em parla». En el mateix discurs, va agitar una vegada més l’amenaça d’un conflicte de grans dimensions. Si Occident envia tropes a Ucraïna, això «ens col·locaria a un pas d’una tercera guerra mundial a gran escala», cosa que, va assenyalar, «no interessa a ningú».

Notícies relacionades

Els EUA, oberts a una retallada fiscal de 4.000 milions

Husni Abdel Wahed: "Europa es vanta de defensar valors però no trenca el comerç amb Israel"

Cita amb els opositors

Putin es va reunir ahir amb els tres candidats de l’oposició sistèmica, aquells que sí que van poder presentar-se als comicis per sumar entre tots tres prop d’un 11% dels vots. Tots tres ja havien felicitat el president rus entre diumenge a la nit i ahir al matí. Leonid Slutski, el candidat del partit LDPR, ultranacionalista, va declarar que considera una victòria el que va obtenir a les urnes. El seu 3,2% va ser el suport més baix de la resta de candidats, que van aconseguir un 3,85% (Vladislav Davankov) i un 4,31% (Nikolai Kharitónov).