El Kremlin treu pit davant la indecisió d’Occident a Ucraïna

L’assertivitat de Moscou és fruit de l’avanç rus al camp de batalla

«Les fronteres de Rússia no s’acaben enlloc», va emfatitzar Medvédev, mentre era aclamat

El Kremlin treu pit davant la  indecisió d’Occident a Ucraïna

Marc Marginedas

4
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Havien transcorregut només 12 mesos, però el vocabulari i l’èmfasi havien canviat per complet. El 29 de febrer, Vladímir Putin va pronunciar el seu discurs anual sobre l’estat de la Federació davant l’Assemblea Federal, que engloba els legisladors de les dues cambres del Parlament. I allà, al Gostini Dvor, l’imponent recinte comercial neoclàssic erigit pels arquitectes de Caterina la Gran a quatre passes de la plaça Roja moscovita, un assertiu president rus es va mostrar convençut que el vent de la guerra havia fet remolins i bufava irremissiblement a favor seu, mentre evocava la idea d’expandir els horitzons de la guerra en la qual ha embarcat el seu país.

"Les nostres Forces Armades han guanyat molts punts en les seves capacitats de combat; hem recuperat la iniciativa i ara no la deixarem anar", va proclamar al principi de la seva intervenció. Més enllà de les operacions militars, Putin també va augurar que Rússia exerciria de far i que seria "fortalesa dels valors tradicionals". "La nostra elecció és recolzada per la majoria de gent al món, moltes de les quals són a Occident", va remarcar, en al·lusió a les forces ultradretanes prorusses a Europa i als EUA.

Desitjos i realitat

La materialització pràctica d’aquest renovat ímpetu bèl·lic al Kremlin la va revelar poc temps després l’ínclit vicepresident del Consell de Seguretat, Dmitri Medvédev, convertit en portaveu de les idees més extremistes. "El nostre president ha expressat una citació lacònica i precisa: ‘Les fronteres de Rússia no s’acaben enlloc’", va emfatitzar, mentre era aclamat per la concurrència. Instants després, va revelar un imaginari mapa de l’est d’Europa en què el territori rus ocupava gairebé tres quartes parts de l’actual Ucraïna, mentre que els trossos restants se’ls repartien Hongria i Polònia, i Kíiv quedava reduïda a la categoria d’Estat coixí. Gairebé com un ressort, el ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov, en una entrevista, va amenaçar l’exrepública soviètica de Moldàvia, advertint a les seves autoritats que estaven seguint el camí d’Ucraïna.

Tot això és producte del curs de la guerra a Ucraïna, més favorable als seus interessos. L’elit russa "s’està delectant" al veure "la divisió en territori occidental" aliat del Govern de Kíiv, constata per a EL PERIÓDICO Carmen Claudín, investigadora sènior del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB). En la seva intervenció davant el Legislatiu, confirma aquesta experta, Putin va mostrar "més aplom" en comparació amb l’any anterior, un discurs que, segons la politòloga russa Tatiana Stanóvaia, estava ple llavors d’"explosions emocionals i amargor".

¿Obeeix tot a una realitat sobre el terreny, o els dirigents russos no estan llegint adequadament els esdeveniments, com va passar en els prolegòmens de la invasió? Claudín, filla de l’històric comunista Fernando Claudín, que va viure durant molts anys a l’URSS, creu que els responsables del Kremlin en aquests moments "estan encegats i confonen desitjos amb realitat", ja que Rússia no està obtenint "victòries sobre el terreny",sinó "avanços territorials" producte del suport minvant d’Occident a Kíiv. Aquesta confiança és el resultat de no "haver donat a Ucraïna els mitjans" per combatre, reitera l’experta. I aprofita l’ocasió per prevenir que aquest estat d’ànim al Kremlin s’acabi contagiant i provoqui el fatalisme a Occident que la guerra ja està decidida, que és el que pretén Moscou.

Les últimes aparicions dels dos prohoms del règim rus han deixat pistes addicionals sobre les pretensions de Moscou i els mecanismes que està fent servir per portar l’aigua al seu molí. En les seves intervencions, el líder del Kremlin es manifesta tranquil, sense estridències, mentre que el vicesecretari del Consell de Seguretat s’ha erigit en un falcó que anuncia noves conquestes territorials. "És un joc de rol, un repartiment de papers; Medvédev diu les barbaritats més terribles", constata Claudín.

Aquesta estratègia de policia bo i policia dolent, una vella tàctica que, segons els psicòlegs, pretén generar confusió perquè s’acabin acceptant determinades condicions en una eventual negociació, ja la van aplicar els mateixos protagonistes fa més d’un decenni, entre 2008 i 2012, tot i que amb els papers intercanviats. Putin ocupava el càrrec de primer ministre i exercia d’home fort, i Medvédev era el president que pregonava liberalisme i modernitat. El resultat va ser que, durant aquells quatre anys, governs i opinions públiques a Europa i als EUA no van deixar de fer càbales sobre la suposada existència d’una facció liberal i prooccidental entre l’elit russa, tot i que els esdeveniments han acabat desmentint-ho, coincideixen els experts.

Sembrar el temor

Notícies relacionades

El radicalisme de Medvédev també obeeix a uns altres motius. Ievgeni Fedtxenko, director de Stop Fake, una pàgina ucraïnesa que desmunta notícies falses originades pel Kremlin, considera també que així s’intenta sembrar el temor i paralitzar la reacció de les opinions públiques europees, que cada vegada perceben més la guerra com un conflicte existencial en el qual la seva seguretat està en joc. Aquest expert recorda que tots aquests excessos verbals es produeixen justament ara que diversos països de la UE estan realitzant avenços per reparar la carestia de municions al front, creant un fons per a l’adquisició ràpida de 800.000 projectils d’artilleria en països externs a la Unió. A més, governs com els de França i Polònia ja no descarten enviar tropes sobre el terreny.

Des de la distància, molts es pregunten si aquest fet de treure pit és compartit per tota l’elit i si les victòries parcials al front estan consolidant la classe dirigent entorn de Putin. Des de Moscou, el responsable d’un laboratori d’idees amb accés a l’elit sosté per telèfon de manera anònima que no percep "cap eufòria", tot i que sí unitat entorn del president a causa de l’aïllament. "No hi ha lloc on anar; les sancions empenyen l’elit a la consolidació".