La violència sexual s’acarnissa amb els homes a Ucraïna

Katerina Xatkovska havia tingut només unes quantes sessions amb una víctima de violència sexual, un militar, quan aquest va deixar d’aparèixer pel seu despatx. Llavors, aquesta psicòloga de 44 anys li va trucar i va intentar persuadir-lo perquè continués la teràpia. Però no va tenir èxit. No va tornar a tenir notícies d’ell. Amb un altre cas, un civil de Kherson, hi va haver més sort. Xatkovska el va començar a tractar després que la ciutat fos represa per Ucraïna el novembre del 2022 i, des d’aleshores, la vida trencada d’aquest jove ha anat sortint del silenci. Però tot i així Xatkovska continua prenent precaucions i intenta evitar que el seu pacient caigui en el que es coneix com a "retraumatització", és a dir, que al relatar el seu calvari recordi coses que li generin un nou trauma.

Entendre la dimensió real de les violències sexuals comeses en el context de la guerra (CRSV, per les seves sigles en anglès) d’Ucraïna ha sigut, i és, una de les realitats que més reptes planteja per als investigadors. Diverses oenagés i agències internacionals han ofert informació sobre aquest fenomen, hi ha hagut denúncies presentades per Kíiv contra Moscou i un cas fins i tot ha arribat davant el Tribunal Internacional de Justícia. Però la guerra en curs ha impossibilitat una radiografia completa. Malgrat això, amb el pas del temps, una realitat ha començat a sorgir de les investigacions de l’ONU, una de les fonts més fiables en el conflicte: els afectats de CRSV, almenys respecte als números disponibles fins ara, són predominantment homes.

Al seu últim informe d’octubre, l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans (OHCHR) ho va dir amb xifres. En concret, l’OHCHR va arribar a documentar 149 casos de CRSV comesos per soldats o agents penitenciaris russos des del febrer de 2022 fins al juny del 2023, dels quals 94 eren homes, 51 dones i 4 nenes. Amb això, l’OHCHR també va comptabilitzar 24 casos comesos en zones controlades per les forces ucraïneses, dels quals 18 eren homes.

Unes xifres que, a més, totes les fonts consultades per a aquest reportatge consideren molt inferiors als casos reals, com també incideix Xatkovska. "Som conscients que coneixem només una part dels casos, ja que moltes víctimes tenen por i no denuncien", argumenta l’especialista en una entrevista amb aquest diari, a la seva oficina a la riba esquerra del Dniéper, a Kíiv.

"Les raons són moltes, en alguns casos es deu al fet que tenen familiars en zones ocupades [per Rússia] i temen represàlies, o perquè pensen que la societat els considera culpables per haver sobreviscut", explica Xatkovska, des de fa any i mig empleada a la xarxa d’11 centres de suport per a sobrevivents creats els últims dos anys pel Govern ucraïnès i l’UNFPA, l’agència de salut sexual i reproductiva de l’ONU. "Això és també per l’estigma", adverteix.

Oksana Dumska, encarregada de comunicació d’UNFPA, també creu que tot es deu al fet que "és una cosa nova" per a Ucraïna, ja que aquests casos han crescut sobtadament i a gran ritme des del 2022. Per això "ara mateix hi ha una gran necessitat d’especialistes homes pel creixement de supervivents homes que han estat captius", diu Dumska.

Sense poder anticipar si això s’aconseguirà, una resposta per ara es troba en la tasca de professionals com Ljuba, una treballadora social del sud d’Ucraïna que va començar a abordar aquests casos després d’escapar-se d’una zona ocupada per Rússia. Ljuba, que també sol·licita no utilitzar el seu nom real per temor de represàlies contra els seus familiars que encara resideixen a la seva ciutat, assegura que una de les seves grans satisfaccions és haver evitat fer llàstima i, a més, haver aconseguit que moltes víctimes hagin confiat més en ella que en d’altres. De la raó no n’està segura, tot i que creu que és perquè "saben que ho he vist de prop".

Dones, al capdavant

Notícies relacionades

La deessa invisible

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

En la resposta a aquests casos de violència sexual, les dones han assumit el rol de primera línia en l’ajuda als afectats. Els centres d’UNFPA en són una bona mostra: el 90% de les treballadores són de gènere femení, segons dades de l’organisme.

Però d’exemples n’hi ha molts més. Algunes fins i tot són rostres coneguts a Ucraïna, com Katerina Pavlitxenko, viceministra d’Assumptes Interns i coordinadora de la unitat de la policia que investiga la violència sexual comesa en el marc de la guerra.