La dreta portuguesa guanya i aspira a liderar el Govern 9 anys després

La coalició, formada pel Partit Social Demòcrata –el principal partit de l’oposició–, junt amb els partits minoritaris CD i PPM, es va convertir en l’opció més votada amb un 33% dels vots, a la forquilla més alta, i aspira a recuperar el Govern gairebé nou anys després.

El Partit Socialista va veure com s’esvaïa la majoria absoluta obtinguda fa tot just dos anys i va ser relegat a la segona posició, amb prop d’un 29% dels vots.

Els resultats obren la porta a un Executiu de centredreta, liderat pels partits d’AD juntament amb Iniciativa Liberal, al qual les prediccions a peu d’urna col·locaven com a quarta força al Parlament amb un 7% dels sufragis. La suma d’aquests partits seria suficient per formar un Govern en minoria, liderat pel candidat Luís Montenegro, que es veurà obligat, no obstant, a arribar a pactes amb la resta de formacions per portar a terme la seva agenda legislativa.

Aquest resultat evitarà previsiblement que AD es vegi obligada a tancar un acord governatiu amb el partit d’extrema dreta Chega, malgrat que la formació ha confirmat tots els pronòstics i s’ha consolidat com a tercera força política amb un 17% dels vots, més del doble que els obtinguts el 2022.

"Final del bipartidisme"

"Aquest resultat assenyala el final del bipartidisme i que, segons tot indica, hi haurà una majoria forta de dretes per governar", va assegurar el líder de la formació, André Ventura, que no ha volgut confirmar si donarà el seu suport parlamentari a un eventual Executiu sense ministres del seu partit. "Hem de començar a treballar perquè hi hagi un Govern estable a Portugal", es va limitar a dir.

Els electors van penalitzar un PS molt perjudicat pel cas de presumpta corrupció que va obligar António Costa a renunciar al càrrec de primer ministre el novembre passat. Un escàndol pel qual de moment no ha sigut imputat, però que ha acabat amb la còmoda majoria absoluta obtinguda el 2022, quan un 41% dels votants van donar el seu suport als socialistes. Els resultats van confirmar l’embafament d’una part important dels votants amb l’actual Govern, malgrat que el país ha aconseguit mantenir el camí del creixement econòmic, ha aconseguit reduir la taxa d’atur i ha aconseguit contenir la inflació per sota de la mitjana de la Unió Europea.

El candidat socialista, Pedro Nuno Santos, va assegurar durant la campanya electoral que farà possible un Govern d’AD en cas d’una victòria de la coalició de centredreta. Una promesa que, no obstant això, va evitar repetir ahir la ministra socialista d’Afers Parlamentaris, Ana Catarina Mendes.

Els socialistes, alerta

"El Partit Socialista ha de fer una oposició molt forta al que s’acosta", va assegurar Mendes, que va lamentar l’auge de l’extrema dreta. "Els socialistes hem d’estar sempre alerta i fer una oposició ferma als atacs contra els drets conquerits", va assenyalar. La pèrdua de suport dels socialistes ha suposat una lleugera millora dels partits d’esquerres, tot i que no ha sigut suficient per mantenir una majoria progressista al Parlament.

Segons indicaven els sondejos fets a peu d’urna, el Bloc d’Esquerra va obtenir un 6% dels vots (menys de dos punts més que en els anteriors comicis), mentre que la coalició formada pel Partit Comunista Portuguès i Els Verds es manté en el 4% aconseguit el 2022. El partit d’esquerra europeista Livre és el que va millorar en gran manera els seus resultats, amb fins a un 5% dels vots (davant el poc més de l’1% del 2022).

Al tancament d’aquesta edició seguia en l’aire la permanència del partit Persones, Animals, Natura (PA), que va obtenir una diputada fa dos anys i que podria quedar-se sense representació parlamentària en aquesta ocasió. A l’espera dels resultats definitius, els principals partits progressistes coincideixen a assenyalar el mal resultat de l’esquerra en aquests comicis, l’any en què es commemora el 50è aniversari de la tornada de la democràcia amb la Revolució dels Clavells.

Una alta participació

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Els comicis van estar marcats per l’alta participació, que va superar el 60%, un resultat molt superior al de les eleccions legislatives del 2019 i del 2022. Una dada celebrada pels principals partits i que, segons els representants de la dreta, mostra la voluntat de canvi dels portuguesos després de gairebé nou anys consecutius de govern socialista.

Ara està en mans del president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa, nomenar el nou primer ministre, que haurà de formar Govern i presentar el seu programa davant el Parlament en un termini màxim de 10 dies.