Portugal acudeix a les urnes amb l’amenaça de la ultradreta

Portugal acudeix avui a les urnes en unes eleccions legislatives sense majories clares. Els últims sondejos apunten a una ajustada victòria de la coalició de dreta Aliança Democràtica (AD) davant un Partit Socialista (PS) que continua confiant a mantenir-se en el Govern, malgrat la inesperada dimissió d’Antonio Costa com a primer ministre al novembre.

La precipitada sortida de Costa després de la seva vinculació amb un presumpte cas de corrupció ha acabat amb la còmoda majoria absoluta obtinguda fa només dos anys i ha donat ales a Chega, el partit d’extrema dreta, que es consolidarà com a tercera força, segons els pronòstics.

L’últim gran sondeig, publicat per la televisió pública RTP i pel diari Público en la recta final de la campanya, dona la victòria a AD amb el 34% dels vots. La coalició, que està formada pel Partit Social Demòcrata (PSD) –el principal partit de l’oposició– juntament amb els partits de dretes CD i PPM, confia a aconseguir prou suport per poder governar amb Iniciativa Liberal, partit que va irrompre al Parlament com a quarta força política el 2022. El líder del PSD i candidat d’AD, Luís Montenegro, ha mirat de convèncer els electors amb rebaixes d’impostos i amb un pla de resposta per reduir les llargues llistes d’espera en la sanitat pública.

Els socialistes, que estroben en la segona posició en les enquestes amb gairebé un un 28% dels vots, segueixen disposats a donar guerra i confien a captar el vot útil de l’esquerra en la recta final de la campanya.

Fantasma de l’austeritat

El seu líder, l’exministre d’Infraestructures Pedro Nuno Santos, ha agitat el fantasma de l’austeritat de l’últim Govern de centredreta, comandat per l’ex primer ministre Pedro Passos Coelho, i ha apel·lat al vot per al seu partit per frenar la ultradreta.

"Els avenços d’altres partits només es poden aturar si guanyem les eleccions", va afirmar Santos l’últim dia de campanya. L’estratègia del vot útil ja els va funcionar el 2022, quan van aconseguir captar una bona part de l’electorat d’esquerres a costa dels seus antics socis parlamentaris, el Bloc d’Esquerra i el Partit Comunista Portuguès.

L’escenari en aquesta ocasió és molt més advers per als socialistes, amb un tauler polític més escorat a la dreta. Els ultradretans de Chega han experimentat un ascens meteòric des de la seva fundació, fa poc més de cinc anys.

Del pírric 1,29% dels vots que van obtenir el 2019 podrien passar al 16% dels suports en aquesta ocasió, en bona part gràcies al seu discurs populista i en contra de la corrupció.

Vot de protesta

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Tant el cas que va acabar amb el Govern de Costa com el recent escàndol en el Govern autònom de Madeira, que també va provocar la dimissió del president de l’arxipèlag –el socialdemòcrata Miguel Albuquerque– han activat el vot de protesta d’un electorat cansat dels partits tradicionals. Els socialistes confien, no obstant, a poder mantenir el suport dels electors gràcies a la bona gestió econòmica del seu Govern en els últims vuit anys, marcada sobretot pel creixement econòmic, la millora dels salaris i la contenció de la inflació.

Santos ha comptat amb el suport de Costa en diversos actes de campanya, un gest que dona bona mostra dels intents dels socialistes per defensar aquesta gestió malgrat que existeix una causa judicial oberta contra l’ex primer ministre.