Els populars europeus aposten per endurir la política migratòria

El Partit Popular Europeu (PPE) apunta a una línia dura en immigració i, alhora, pretén postular-se com a "tallafocs" davant la ultradreta, amb Ursula von der Leyen com a líder absoluta davant les eleccions europees del pròxim juny. El seu objectiu és aconseguir un segon mandat per a la seva candidata com a presidenta de la Comissió Europea (CE) i dominar amb això les polítiques comunitàries, inclòs el capítol de Defensa.

"Som l’única família política capaç de frenar la ultradreta", va assegurar ahir a Budapest el president del PPE, l’alemany Manfred Weber, a l’obrir el congrés que haurà de coronar el seu compatriota i correligionària com a cap de llista per als comicis del pròxim juny. "Europeisme, Estat de dret i defensa d’Ucraïna" són, segons Weber, les tres línies mestres del seu programa electoral, que s’haurà de plasmar en forma de manifest en el congrés, que es tanca avui.

El propòsit comú és oficialitzar la candidatura de Von der Leyen, de 65 anys, que va ser ministra de Defensa sota l’excancellera Angela Merkel i es va situar al capdavant de la Comissió el 2019. Entre els seus plans, d’aconseguir el segon mandat, hi ha la creació d’un nou comissari per a Defensa.

Victòria conservadora

El seu partit, la Unió Cristianodemòcrata (CDU), i la seva agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) la van designar com a cap de llista als comicis europeus el febrer passat. No hi ha cap altra candidatura ni dubtes sobre les seves possibilitats: els sondejos apunten a una victòria conservadora en les eleccions del juny. L’únic que està en qüestió és si Von der Leyen se cenyirà en aquell encara hipotètic segon mandat a la norma del cordó sanitari al voltant de la ultradreta o si s’obrirà a la cooperació amb aquests, d’acord amb la pràctica d’altres formacions del grup, com el Partit Popular espanyol.

El manifest elaborat davant el congrés de Bucarest estableix un enduriment del control sobre la immigració a Europa i una extensió de la cooperació amb tercers països. També planteja reforçar les dotacions de l’agència europea Frontex. Segons assenyala la proposta, els demandants d’asil hauran de presentar la seva sol·licitud en territori extracomunitari, cosa que teòricament ha de garantir el dret d’asil a les persones vulnerables i necessitades de protecció. Entre els objectius hi ha "aturar la immigració incontrolada" que, segons el PPE, satura les possibilitats d’acollida de la UE.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Les eleccions locals al Regne Unit posen a prova el lideratge de Sunak

Elt ext advoca per un "gir fonamental" en la legislació europea que respecti i garanteixi el dret a l’asil, sense que el sol·licitant pugui "triar el país de destí". Qui entri en territori comunitari per vies irregulars podrà ser transferit a un d’aquests tercers països considerats segurs per tramitar allà la seva sol·licitud. Hi haurà unes "quotes anuals humanitàries" per a la seva distribució entre els estats membres, mentre que s’impedirà "de manera efectiva" la migració irregular. El text es va presentar davant els 2.000 delegats dels 44 països presents a Bucarest, entre ells el president del PP espanyol, Alberto Núnez Feijóo, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

Von der Leyen representa la línia intermèdia entre la família dels conservadors europeus. La CDU alemanya ha fet un gir a la dreta des de la retirada de la centrista Merkel i el relleu al capdavant del partit a favor de qui va ser el seu rival intern, Friedrich Merz. Malgrat això, rebutja tota cooperació a escala regional o nacional amb la ultradreta.