"Israel practica la ‘solució final’ al problema de Palestina"

Va néixer a Israel i va deixar el país el 2013 als 51 anys...

Vaig néixer a la colònia sionista de Palestina. Abans de 1948 era comú parlar de jueus palestins. Atès que ser israelià és denegar als palestins el seu dret a retornar després de la seva expulsió i el seu dret a existir en l’actualitat, em definiria, doncs, com a jueva palestina. Passa que al cor de la identitat israeliana hi trobem la noció interioritzada que els palestins són enemics dels jueus i no aquells a qui els sionistes van desposseir.

Ha escrit: "Hi ha una fetitxització del terme genocidi i es reserva per a casos excepcionals en els quals Occident no és el perpetrador directe, com en els genocidis de Ruanda o Bòsnia".

Veure el genocidi no és mirar fotografies, sense importar-ne el nombre; es tracta de no deixar-se encegar pel règim genocida i reconèixer que s’està produint un genocidi, malgrat tots els mecanismes posats en marxa per fer creure que no és així. Les fotografies són només una font d’informació entre una varietat de fonts i instruments de coneixement necessàries per a la nominació i el reconeixement d’un càrrec de genocidi. Al cap i a la fi, en el cas de Gaza, no hi ha discussió sobre els fets en què consisteix aquest genocidi: les matances, la destrucció, les dècades de crisi humanitària, la fam; l’argument només es refereix al seu significat, causes i justificació. El significat i les causes no es troben a les imatges. L’obligació moral, per tant, no és mirar imatges sinó més aviat rebutjar les narratives proporcionades pels que perpetren el genocidi. Al créixer a la colònia sionista, vaig sentir constantment expressions d’intencions genocides cap a Gaza i els seus habitants. Aquestes expressions precedien i seguien nombroses campanyes violentes per "eliminar Gaza", com es deia en l’argot comú israelià.

¿Per què Gaza amb més intensitat que altres parts de Palestina?

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Amb el reconeixement de l’Estat d’Israel per part de l’ONU el maig de 1948, el naixement dels israelians va servir com a prova imperial que aquest territori anomenat Israel quedava fora de Palestina. Excepte... que a la part inferior occidental d’aquest Estat es trobava aquest territori delimitat –la Franja de Gaza– que en realitat va ser provocat el 1948 per l’Estat israelià. La Franja de Gaza es va convertir així en un recordatori constant que no hi ha Israel contra Palestina, com si existissin dues entitats separades; més aviat, hi havia o bé un Israel dins de Palestina, pel qual Israel era considerat l’enemic de Palestina des de dins, o bé una Palestina dins d’Israel, per la qual Palestina era considerada l’enemic d’Israel des de dins. El 1948, Israel va empènyer 200.000 palestins, expulsats d’altres parts de Palestina, a Gaza, on es van crear vuit camps de refugiats, i va imposar una frontera per oblidar-se’n. Però l’existència d’aquest gueto palestí creat el 1948, així com el desig dels seus habitants de tornar a les seves llars a Palestina i Israel, no van desaparèixer malgrat l’erecció d’una frontera. Des d’aleshores, l’Estat ha exercit la violència per aconseguir allò en què somien tots els projectes colonials. Per existir, un Estat colonial de colons com Israel ha de proposar solucions últimes o finals als problemes que inventa. Així, el genocidi dels palestins podria presentar-se com la solució per a una guerra existencial, l’objectiu de la qual podria presentar-se com l’"eliminació de Hamàs"; i Hamàs podria presentar-se com a enemic omnipotent, amagat per tot arreu a Gaza, que al seu torn pot presentar-se com una sèrie d’objectius que han de ser destruïts.

A l’escoltar la lectura de l’ordre del Tribunal Internacional de la Haia (TIJ), el 26 de gener, que descriu amb claredat les accions del "possible genocidi" dels palestins a Gaza, ¿es va sorprendre?

He teoritzat sobre la fetitxització del terme genocidi com un procés iniciat per Occident. Aquesta fetitxització es va imposar a través d’una doble excepcionalitat: en primer lloc, l’excepcionalitat dels crims del règim nazi, que va permetre així a Europa absoldre’s dels seus crims i actuar com a salvadora i protectora dels jueus a partir d’aquell moment, i en segon lloc, alhora, l’excepcionalitat del patiment dels jueus, que va proporcionar als jueus sionistes llum verda per convertir la colònia sionista de Palestina en un Estat colonial de colons a expenses dels palestins.