Scholz insisteix després del pirateig rus que no enviarà Taurus a Ucraïna

Que el canceller alemany, Olaf Scholz, insisteixi diàriament que no subministrarà míssils Taurus a Ucraïna no rebaixa la tensió desencadenada per la conversa piratejada per Rússia, en què alts càrrecs militars alemanys estudien possibles objectius per a aquestes armes de llarg abast, com el pont de Crimea. "Soc el canceller i, per tant, regeix el que he dit", va afirmar Scholz ahir, mentre que a Moscou s’especula amb una entrega a Kíiv a les seves esquenes. "No es pot subministrar un sistema de llarg abast sense pensar en les seves conseqüències i el seu control, tenint en compte que està absolutament descartada una participació de soldats alemanys", hi va afegir.

Els Taurus, amb un radi de 500 quilòmetres, estan capacitats per arribar a objectius russos des de territori ucraïnès. Fa setmanes que Scholz es nega a subministrar-los, cosa que contraria els partidaris d’aquestes entregues entre els seus socis de coalició, verds i liberals, a més de l’anhel d’Ucraïna de posseir-les. Que tampoc està disposat a enviar soldats alemanys a Ucraïna ho va deixar així mateix clar davant el president francès, Emmanuel Macron, després que aquest no descartés enviar tropes aliades al país eslau.

Els 38 minuts de conversa entre alts càrrecs militars filtrats divendres passat pel mitjà estatal rus RT han tensionat les precàries relacions entre Moscou i Berlín. El Kremlin va informar ahir que l’ambaixador alemany, Alexander Lambsdorff, havia sigut citat per donar explicacions davant el Ministeri d’Exteriors rus. La conversa per videoconferència mostra, segons el Kremlin, la "implicació directa d’Occident en el conflicte d’Ucraïna". És a dir, just allò que Berlín i altres socis europeus miren d’evitar. Berlín va rebaixar el nivell de la cita del seu ambaixador i va afirmar que era una reunió prèviament "planificada".

El diàleg entre els militars alemanys –entre ells, el màxim cap de les forces aèries, Ingo Gerhartz– es va realitzar el passat 19 de febrer per videoconferència a través del software Webex. S’hi abordava un eventual subministrament de míssils Taurus a Ucraïna i la hipòtesi d’un atac al pont que comunica la península de Crimea –annexionada per Rússia el 2014– amb territori rus. Per a Moscou, això equival a un atac al seu territori i presumiblement amb intervenció de soldats de l’OTAN, en aquest cas d’Alemanya.

"Guerra híbrida".

No era una conversa abstracta, s’especificaven quantitats: 100 míssils, amb una primera partida de 50 unitats. Es donava per fet, a més, que l’Exèrcit britànic ja té desplegats alguns oficials a Ucraïna per al maneig dels míssils Storm-Shadow, fet que Londres nega.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

El ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, va acusar Rússia de "campanya de desinformació" per "desestabilitzar" Alemanya o de "guerra híbrida". Els serveis d’espionatge militar –MAD– estan investigant com va poder produir-se aquesta filtració en una conversa d’aquestes característiques. Si el rebuig d’entregar els Taurus ja enfrontava els socialdemòcrates de Scholz amb els seus socis de coalició, ara han caigut sobre el canceller les crítiques opositores pel pirateig procedent de la gran potència dels ciberatacs que és Rússia.

Els continguts de les converses circulen des de divendres passat per les xarxes amigues del Kremlin. En aquestes s’assegura que els militars estan disposats a actuar "a l’esquena de Scholz", s’acusa l’Exèrcit alemany d’estar preparant una altra agressió contra Rússia, generadora de la següent guerra mundial, i es considera que això demostra que Alemanya no va completar la "desnazificació" de les seves forces armades.