"Un estrès per a tota la vida"

Han passat dos anys d’aquell 24 de febrer del 2022. Aquella nit en blanc enganxats al telèfon i aquell matí desconcertant en el qual es van trobar protestant davant el consolat de Rússia a Barcelona contra la invasió del seu país. Des del primer minut de la invasió russa, la comunitat ucraïnesa establerta a Barcelona s’ha desviscut per ajudar els seus compatriotes. Una tasca que encara mantenen. "Estem atenent nens amb seqüeles psicològiques pel que han vist", diu Olga Dzyuban, presidenta de l’associació ucraïnesa Djerelo, en un acte celebrat divendres a la Delegació del Govern a Catalunya.

En els primers dies de la invasió, Dzyuban amb prou feines dormia. Vivia pràcticament instal·lada al consolat d’Ucraïna a Barcelona, coordinant l’ajuda que Catalunya enviava al seu país i organitzant els comitès d’acollida. Des de malalts de càncer fins a soldats ferits en la guerra, passant per nens orfes. Una tasca que encara avui continua exercint des del silenci mediàtic. "Estem coordinant un enviament amb camions d’aparells de medicina i llits per a operacions que ens ha deixat l’hospital de Can Ruti", explica.

En total, aquesta petita oenagé manté actius 27 projectes socials. "Hem entregat 300 ulleres gratuïtes a nens i adults refugiats, hem aconseguit advocats que ajuden a tramitar la documentació, els hem ajudat a trobar feina i a l’escola ucraïnesa hem iniciat cursos de formació professional".

Problemes d’adaptació

Però ara, el que més la preocupa són les seqüeles que estan veient en els nens ucraïnesos que s’han quedat a viure Catalunya. "Em truquen les escoles perquè tenen importants problemes d’adaptació: n’hi ha alguns que estan depressius, que pateixen molt. I per això hem decidit desenvolupar un projecte de psicòlegs gratuïts per als nens i les mares", explica Dzyuban. "Hi ha nensi nenes que han vist coses molt greus: matances, sang, morts... I pateixen més que els grans. És un estrès per a tota la vida i haurem de treballar molt temps amb ells".

Qui tampoc ha perdut el vincle amb els compatriotes refugiats és Oksana Gollyak, una traductora ucraïnesa establerta a Barcelona que va ser l’encarregada de coordinar l’equip de voluntàries que, entre d’altres, es van encarregar de la primera acollida dels refugiats en els dispositius que va activar el Govern a Catalunya. "Érem la primera cara que veien aquelles persones que acabaven de deixar la seva vida enrere. Recordo el primer avió que va arribar, aquelles cares tristes, la gent plorant, espantats, i el nostre desig d’ajudar-los", relata, conscient que la seva tasca va ser essencial. "Poder donar-los la benvinguda en ucraïnès era reconfortant. Trobaven una cosa seva en aquesta terra estranya, es tranquil·litzaven, era una manera de dir-los que a Espanya no estaven sols", segueix Gollyak.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

"Hi havia de tot: hi havia nens, hi havia mascotes... i no sabien què passaria amb la seva vida, era una incertesa enorme", segueix. En el dia d’avui, hi ha refugiats que encara la necessiten. "Hi ha gent que continuo veient diàriament. Aquí estan fora de perill, no cauen bombes, però tenen altres dificultats. La barrera idiomàtica no ajuda per fer tots els tràmits", diu Gollyak. De fet, fa mesos que no descansa d’aquesta tasca voluntària. "Quan et submergeixes en aquesta voràgine no te n’adones, ara em començo a sentir cansada emocionalment. Però no penso agafar-me vacances perquè aquestes persones em necessiten", diu.

Aquesta traductora autònoma solia col·laborar sovint amb el consolat ucraïnès, igual com amb agències de viatges. Quan va començar la guerra, es va posar a disposició del consolat per ajudar en tot el necessari. "He tingut la sort que en la meva família tots estan bé, però ens han arribat males notícies d’altres famílies o gent que conec", explica. La seva mare va venir a Barcelona a passar el Nadal del 2022 i mai hi va tornar. Altres familiars viuen en zona ocupada pels russos. "Però estan bé, parlem amb ells diàriament".