Biden confia que Israel i Hamàs pactin una treva la setmana vinent
París presenta un pla que inclou el cessament d’hostilitats durant 40 dies, l’intercanvi de 40 ostatges israelians per 400 palestins i l’entrada de 500 camions d’ajuda humanitària a Gaza
Gelat en mà, el president nord-americà, Joe Biden, es va atrevir ahir a suggerir que "dilluns vinent hi pot haver un alto el foc" a la Franja de Gaza. En un acte de campanya a Nova York, el líder demòcrata va assegurar que aquesta treva podria estendre’s durant el mes del Ramadà, que comença el pròxim 10 o 11 de març depenent del país. "Hi som a prop, no estem allà encara", va afegir el líder dels EUA. Washington participa des de fa setmanes en les converses entre Israel i Hamàs mediades per Egipte i Qatar a França, i que també tenen lloc a Doha. El diàleg s’ha intensificat recentment davant l’horitzó pròxim del mes sagrat musulmà. Dimarts a la matinada, París va proposar al grup palestí una treva de 40 dies, l’intercanvi de 40 ostatges israelians per 400 presos palestins, la reparació d’hospitals i l’entrada de 500 camions d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza.
"El meu assessor de seguretat nacional em diu que hi som a prop, la meva esperança és que dilluns vinent tinguem un alto el foc", va explicar Biden, amb el presentador de televisió Seth Meyers. Divendres passat, els funcionaris israelians es van reunir a la capital francesa amb mediadors qatarians, egipcis i nord-americans i van acordar un marc per a una possible treva que inclogui l’intercanvi de captius israelians per presos palestins que Israel va acceptar.
Punts bàsics
L’assessor de seguretat nacional dels Estats Units, Jake Sullivan, va afirmar que Israel i els mediadors "van arribar a una entesa" sobre els termes bàsics d’un acord. En els pròxims dies, s’espera que una delegació militar israeliana viatgi fins a Qatar per mantenir converses més intensives.
Per la seva banda, el grup islamista Hamàs està estudiant l’últim esborrany per a una treva, segons van confirmar a l’agència Efe fonts palestines. El cessament d’hostilitats duraria uns 42 dies i coincidiria amb el mes sagrat del Ramadà, mes sagrat i de pau per als musulmans, i en què serien alliberats uns 40 civils israelians a canvi d’uns 400 presoners palestins. Entre els presos palestins hi hauria condemnats a cadenes perpètues, que podrien ser deportats, segons la mateixa font.
Exigències de Hamàs
Els països àrabs han expressat temors que si continuen els combats durant el Ramadà això provoqui més conflictes a la regió. "S’acosta el Ramadà i els israelians han acordat que no participaran en activitats durant el Ramadà, per donar-nos temps de treure a tots els ostatges", va dir Biden en una entrevista en el programa nocturn de Meyers a la cadena NBC. Un responsable israelià no identificat va dir al portal de notícies Ynet que "la direcció és positiva".
Aquesta primera fase de la treva estaria condicionada a noves negociacions posteriors, per alliberar soldats israelians, i inclouria també el retorn gradual de gazatins desplaçats del nord de Gaza. Hamàs insisteix en la retirada completa de les forces militars israelianes de la Franja i la garantia que tots els desplaçats a l’enclavament, que són la pràctica majoria de la població de Gaza, puguin tornar a casa seva.
El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va advertir ahir que, tot i que s’aturin els atacs durant unes setmanes, l’Exèrcit israelià entrarà finalment a Rafah, perquè allà al·lega que es troben els últims quatre batallons de Hamàs. També exigeix que es desmilitaritzi completament quan acabi la guerra que, en menys de cinc mesos, ha matat almenys 30.000 palestins. El grup palestí ja ha expressat la seva negativa a aquesta demanda.
Notícies relacionadesCimera a París
També, durant aquesta setmana, l’emir de Qatar, Tamim ben Hamad al-Thani, està visitant París, on es concentra el diàleg entre les parts involucrades i els mediadors per a l’alto el foc. L’única treva que ha tingut lloc va ser possible gràcies a la mediació d’aquest país del golf Pèrsic. Aquest acord va permetre, a finals de novembre, una pausa d’una setmana en els combats que van esclatar després de l’atac del 7 d’octubre de Hamàs, els combatents del qual van matar unes 1.160 persones, majoritàriament civils, al sud d’Israel, segons un balanç de l’agència France Presse basat en dades israelianes. Entre els morts hi ha més de 300 militars. També van segrestar unes 250 persones. D’aquestes, 130 continuen retingudes a l’enclavament, incloent-ne 31 que estarien mortes, segons les autoritats israelianes. L’acció va desencadenar una ofensiva aèria i terrestre d’Israel sobre Gaza en la qual han mort 29.878 persones, sobretot dones, adolescents i menors, segons el ministre de Salut d’aquest territori controlat des del 2007 per Hamàs.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Lluita contra el frau Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- PRIMER ANIVERSARI Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació
- lliga f Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)
- Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- TENNIS Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid
- Copa Amèrica de vela Una regatista d’estirp a l’equip espanyol
- lliga f Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)
- Apunt Queden cinc finals