Aliança Atlàntica

Un pacte militar desencalla el sí d’Orbán perquè Suècia entria l’OTAN

zentauroepp52997583 file photo  dutch prime minister mark rutte speaks during a 200401201224

zentauroepp52997583 file photo dutch prime minister mark rutte speaks during a 200401201224 / Eva Plevier

1
Es llegeix en minuts
Gemma Casadevall
Gemma Casadevall

Corresponsal a Berlin

ver +
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

L’accidentat ingrés de Suècia a l’OTAN s’està a punt de tancar complementat amb un acord militar bilateral: el subscrit entre l’ultranacionalista primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i el seu homòleg suec, el conservador Ulf Kristersson. A tres dies de la decisiva votació al Parlament de Budapest, tots dos van anunciar la compra de quatre caces Gripen suecs per reforçar la flota hongaresa. "És un important pas destinat a restaurar la nostra confiança", va dir Orbán.

Es liquida així l’últim escull per a la incorporació formal a l’Aliança Atlàntica del país nòrdic. El vot hongarès era l’últim que faltava per completar el procés, en el qual es necessita la ratificació del total dels seus 31 membres. Durant mesos semblava que tot depenia del vot de Turquia. Però fins i tot el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va retirar abans el seu veto a Suècia que Hongria.

Suècia, juntament amb Finlàndia, va fer un gir radical a la seva tradicional neutralitat militar arran de la invasió russa d’Ucraïna. Finlàndia té 1.340 quilòmetres de frontera amb Rússia, la més llarga entre els socis de la UE; Suècia no té frontera terrestre compartida amb aquest país, però sí un límit marítim a través del Bàltic que la separa de l’enclavament rus de Kaliningrad. La seva incorporació a l’OTAN reforçarà així la defensa del flanc est, que completa, per part nòrdica, Noruega, país extracomunitari però membre de l’Aliança.

Notícies relacionades

Rutte, gran aspirant

L’holandès Mark Rutte (57 anys) és "l’únic candidat" que ha presentat oficialment davant els països aliats la seva intenció de convertir-se en el pròxim secretari general de l’OTAN. El primer ministre dels Països Baixos, que va dimitir el juliol passat després d’una crisi de Govern provocada per la política migratòria i va decidir no presentar-se a la reelecció, fa mesos que va començar a moure fitxa per substituir el noruec Jens Stoltenberg..