Deu anys esperant justícia

Milers de vides mai tornarien a ser iguals i algunes quedarien trencades per sempre. Com la de Iuri Aksenin, orfe de pare des d’aquesta revolta, que no només va canviar el món (amb l’enderrocament del llavors president Víktor Ianukóvitx i l’inici del conflicte russoucraïnès), sinó que també va obrir centenars de procediments judicials que han intentant aclarir què va passar aquells dies, l’acció judicial més gran en tres dècades d’independència d’Ucraïna, fins ara amb escassos resultats.

"Continuarem lluitant"

Per això, com a líder de l’associació de familiars de víctimes de Maidan, Iuri manté un pols des del 2014 contra tots els governs que s’hi han succeït perquè els culpables d’aquestes morts siguin portats davant la justícia i empresonats. "El nostre president i el Govern han d’entendre que necessitem justícia i no pararem, continuarem lluitant", adverteix, al denunciar que ningú amb una sentència de condemna és avui a la presó. "El meu pare sabia que moriria al Maidan de Kíiv. Em va dir que no hi anés i ara jo em sento responsable", explica aquest jove de 33 anys, el pare del qual, Vasyl, va morir el 20 de febrer del 2014, un dels dies més sagnants d’aquell febrer.

Notícies relacionades

No va ser el 4 de juliol | + Història

Lula i Milei, a matadegolla en la cita de presidents del Mercosur a l’Argentina

Igor Burdyga és un dels cronistes que han passat anys seguint el periple judicial dels procediments oberts. Un dels últims judicis que ha cobert es va tancar a l’octubre i va començar fa vuit anys. En aquest procés, com a víctima, també hi havia el pare d’Aksenin. Va acabar amb condemnes de presó per assassinat massiu contra tres oficials de les unitats Berkut, unes tropes de reacció ràpida creades el 1992 (després de la independència), dissoltes després de Maidan i que, des del primer moment, van ser assenyalades públicament a Ucraïna com les principals responsables de les matances.

"No obstant, cap dels tres és avui a la presó, ja que no es troben a Ucraïna", constata Burdyga. "Ni tampoc hi són els altres dos acusats, que en l’època eren franctiradors i que sí que es van presentar físicament al judici", afegeix. La raó és que un va ser absolt, mentre que el jutge va condemnar l’altre però només per excés d’autoritat i a més va considerar que ja havia complert la pena.