Von der Leyen vola a un quasi assegurat segon mandat de la Comissió

La frase "Europa és la meva llar" amb què Ursula von der Leyen va oficialitzar ahir la seva candidatura com a líder dels conservadors alemanys en les pròximes eleccions europees i, per extensió, el seu propòsit d’aconseguir un segon mandat com a presidenta de la Comissió Europea (CE) era gairebé una obvietat. No va ser una sorpresa tampoc la designació formal del seu partit, la Unió Cristianodemòcrata (CDU), ja que feia setmanes que s’avançava, tant en mitjans alemanys com des de Brussel·les, que així seria. La mateixa Von der Leyen no va tenir objeccions a comentar, el cap de setmana passat en la Conferència de Seguretat de Múnic (MSC), que si fos elegida per a un segon mandat proposarà que es creï la figura d’un comissari europeu de Defensa.

Rebuig de la ultradreta

Tot estava preparat per a la seva designació i és altament improbable que no aconsegueixi el seu objectiu. Compta amb el suport no només de la CDU, sinó també de la seva agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), el partit del patró dels populars europeus, Manfred Weber. Es dona per fet que obtindrà el suport tancat del Partit Popular Europeu (PPE) en el congrés d’aquesta família política europea, que tindrà lloc el pròxim març. I tots els sondejos apunten, així mateix, que els conservadors seran els guanyadors de les eleccions europees del pròxim juny.

Res pot fallar en l’agenda marcada per Von der Leyen. La seva candidatura suposa, a més, un reconeixement a escala nacional per a la CDU/CSU, el bloc conservador alemany, la primera formació en intenció de vot a escala nacional. Se’ls situa entorn del 30% dels vots, més de 10 punts per sobre dels seus perseguidors, la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), i fins a 15 per davant del Partit Socialdemòcrata (SPD) del canceller Olaf Scholz. A diferència d’altres partits europeus del PPE, el bloc conservador alemany manté encara la línia marcada en temps d’Angela Merkel de rebutjar tota cooperació amb la ultradreta.

Més inversió en seguretat

L’andanada de Von der Leyen a favor de dotar la CE d’un comissari de Defensa encaixava en el consens expressat en la MSC de Múnic sobre la necessitat que Europa inverteixi més en la seva seguretat, que assumeixi les regnes –en lloc de confiar-ho tot al soci transatlàntic, els EUA– i també de mantenir o fins i tot incrementar el suport a Ucraïna.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Les eleccions locals al Regne Unit posen a prova el lideratge de Sunak

El discurs entorn del rearmament europeu no és nou. Però la frase va haver de grinyolar a les orelles de l’alt representant de la Política Exterior de la UE, Josep Borrell, que en una altra intervenció dins del fòrum muniquès va considerar que el bloc comunitari té els "instruments necessaris" per prendre’s seriosament d’una vegada la Defensa.

No és la primera topada entre la conservadora Von der Leyen i el socialista Borrell, qui recentment ja va criticar a la presidenta de la CE que pretengués marcar pautes en Exteriors. Va ser arran de la ràpida postulació de la política alemanya a favor d’Israel en la guerra sobre Gaza. És una postura que encaixa amb la línia del seu país de la "solidaritat incondicional" cap a Israel, però no amb la línia de Borrell.