El final de l’era dels grans dissidents

L’únic opositor que podia fer una mica d’ombra a Vladímir Putin en les eleccions del 15 al 17 de març era Borís Nadezhdin. El Tribunal Suprem va tombar definitivament la seva candidatura dijous, poques hores abans que es conegués la mort de Navalni. "La clau ara és si es produeiran protestes per la seva mort i per part de quina entitat. Putin va aconseguir silenciar-lo amb èxit", apunta Eleonora Tafuro, investigadora de l’institut ISPI de Milà, que adverteix: "Navalni va aconseguir popularitat amb un missatge de lluita contra la corrupció, no de temes abstractes, i això ressonava en la població russa. Però no crec que la gent estigui disposada a sortir al carrer per protestar per la seva mort".

Més aviat un moviment

No era només un opositor, sinó més aviat un moviment, i una de les qüestions és si algú n’agafarà ara el testimoni. Mai li van permetre presentar-se a les eleccions perquè Putin havia detectat la seva fortalesa. A l’altre opositor amb prou carisma, Borís Nemtsov, el van assassinar al costat del Kremlin el 2015. La llista de crítics apartats per la força de la política russa és llarga i cruenta.

Notícies relacionades

La UE perd davant el narco

L’Índia i Rússia planegen una zona de lliure comerç malgrat Trump

"No sé si l’ha matat el Kremlin. No té gaire sentit que ho hagi fet ara, perquè hi ha eleccions al març i això podria desencadenar protestes. En tot cas, la seva salut estava molt deteriorada pels atacs que ha patit aquests anys", explica Tafuro.

¿Assassinat o assassinat a càmera lenta? "Pot ser que el Kremlin hagi decidit treure-se’l del mig abans d’aquestes eleccions, perquè necessiten que no passi res estrany i que tot estigui sota control", argumenta, per contra, Prego, que afegeix: "Encara que fos des de la presó, la seva figura sempre molestava".