Quatre mesos de fam i foscor

Durant els últims 129 dies, Fernando Simón Marmán i Norberto Luis Har estaven molt a prop de casa. Tot just una desena de quilòmetres separaven els dos ostatges alliberats dilluns de matinada per l’Exèrcit israelià del lloc on van ser segrestats amb altres familiars el 7 d’octubre passat. Com a bons argentins, el futbol els va salvar. O, com a mínim, els va fer més amena la convivència amb els seus segrestadors. També aquesta passió pel futbol compartida els va brindar una mica de llum en els 129 dies que no van veure el sol. En un apartament d’una família palestina a Rafah, Marmán i Har van viure una experiència vital que van creure que mai arribarien a explicar als seus nets.

Quan les forces especials israelianes van entrar en aquest pis en el qual havien estat durant les últimes setmanes, Fernando Simón Marmán, de 60 anys, i Norberto Luis Har, de 70, dormien. Fins que es van adonar que estaven en mans dels israelians, van estar convençuts que moririen, segons ha explicat la família al mitjà israelià Yedioth Ahronoth. Quan es van abandonar al son, no s’esperaven que el pròxim llit que agafarien seria el seu.

No van ser colpejats

Notícies relacionades

Un Hezbol·là debilitat es planteja el seu futur al Líban

El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza

El seu alliberament va ser una completa sorpresa, assenyalen els seus familiars. Però la matinada del 12 de febrer no va ser la primera vegada que van pensar que seria la definitiva, que ja no ho explicarien, que aquests dos cunyats moririen a Gaza. "El meu pare està en xoc, van pensar que moririen a causa dels bombardejos i que resultarien ferits", explica una filla d’Har, Rinat Har Sheleg, al mateix mitjà.

Rinat confessa que van ser retinguts en "condicions desfavorables", però el seu captiveri va ser més fàcil que el d’altres. Tots dos han dit que no van ser colpejats. Tot i que van passar les primeres setmanes als túnels junt amb tres dels seus familiars que van ser alliberats a finals de novembre, després van ser traslladats a una casa familiar a Rafah, a l’extrem sud de l’enclavament palestí. Allà, menjaven bàsicament pa de pita i formatge blanc. Igual que centenars de milers de ciutadans de Gaza van passar gana. Durant el seu captiveri, van cuinar en alguna ocasió per a la família que els custodiava. Els van preguntar si eren jueus i ells van respondre que eren argentins, cosa que va propiciar converses sobre futbol.