La guerra d’Israel amenaça de col·lapsar l’Autoritat Palestina

Mahmud Abbas és el president de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), embrió de l’Estat palestí pactat en els Acords d’Oslo el 1993. Ell és el comandant en cap de les Forces Armades Palestines, nomena el primer ministre (ara, Rami Hamdallah) i ambaixadors a l’exterior. Exerceix un control parcial sobre Cisjordània, que majoritàriament està ocupada per l’Exèrcit israelià.

Abbas va arribar al poder després de la mort de l’històric líder palestí Iàssir Arafat. Sempre ha sigut considerat un home moderat i pragmàtic. Pertany al partit Al-Fatah, laic i oposat a Hamàs. Se’l coneix també per la seva kunya àrab, Abu Mazen (pare de Mazen, el nom del seu primogènit). Té 88 anys. Quan va néixer, Israel no existia.

Allunyat del focus polític

Abbas és l’interlocutor dels Estats Units, de la UE i de països com Espanya. I, no obstant, el polític palestí apareix aquests mesos desdibuixat, relativament allunyat del focus polític i mediàtic. Rares vegades dona entrevistes. I això precisament en un moment en què Palestina està patint la pitjor matança de la seva història. El nombre de civils morts confirmats per les autoritats gazianes, al voltant de 27.000, és el doble dels que s’estima que van morir en la primera guerra de 1948. Va ser la Nakba, o desastre, quan centenars de milers de palestins van ser expulsats per la força de les seves terres i obligats a refugiar-se a Gaza i Cisjordània.

"L’ANP està bastant callada i aquest silenci és sorprenent, precisament perquè és la tragèdia més gran des de 1948 i s’espera un paper més vocal dels que són els líders de tots els palestins", explica a aquest diari Jorgen Jensehaugen, investigador principal de l’Institut de la Pau d’Oslo. Tenen poc marge d’actuació, en tot cas, i competeixen amb una de les maquinàries de relacions públiques més grans, la israeliana.

"Els Estats Units parlen amb els països del Golf, amb Egipte, amb Israel, però els palestins són només l’objecte de la discussió. El problema és que als palestins se’ls considera o víctimes o terroristes, però rares vegades interlocutors. Les excepcions van ser les fases de negociació (anys 90 i principis dels 2000). Ara sembla que tornem a una situació en la qual es lidia amb els palestins, però no es dialoga amb ells".

Malgrat la insistència d’Abbas per la via pacífica (sempre va ser de l’ala moderada del partit Al-Fatah) i de cooperar amb Israel en qüestions de seguretat, el Govern de Netanyahu l’ha menyspreat i ha minat sistemàticament la seva autoritat, fomentant l’auge del partit islamista Hamàs. Divideix i venceràs.

Aquest debilitament polític intencionat per part de la potència ocupant és només una part del problema, no l’únic. Tant Abbas com l’ANP tenen una baixa legitimitat entre els seus. Les últimes eleccions es van celebrar el 2006, fa 18 anys. Israel impedeix els comicis a Jerusalem Est, una de les tres parts que componen Palestina, junt amb Gaza i Cisjordània. I Abbas sap que perdrà amb total seguretat en uns nous comicis.

Dimissió

Un sondeig d’opinió del Centre Palestí d’Investigació de Polítiques i Enquestes publicat al desembre mostra un rebuig clar del president Abbas: nou de cada deu enquestats creuen que ha de presentar la seva dimissió.

"L’ANP té tres problemes: primer, molts palestins la perceben com una extensió de l’ocupació militar israeliana, com una mena de primera instància de seguretat d’Israel. Segon, se’ls considera corruptes. Finalment, tenen tendències autoritàries, exerceixen la censura i controlen el sector de les oenagés", argumenta Jensehaugen.

Retrets

La població palestina els retreu que no hagin aconseguit avançar cap a l’Estat palestí promès en els acords d’Oslo de 1993. Tampoc han tingut un soci clar amb qui negociar de la part israeliana la majoria de vegades. Benjamin Netanyahu va arribar al poder per primera vegada el 1996 amb una agenda obertament destinada a fer descarrilar aquests acords de pau. Des d’aleshores, ha governat Israel gairebé una dècada i mai ha mostrat interès per negociar, però sí per augmentar dràsticament el territori palestí ocupat.

A més, la situació de seguretat a Cisjordània, territori de l’ANP, és dolenta. Només aquest any, abans que comencés la guerra, 205 palestins havien mort en mans de l’Exèrcit o dels colons israelians. Pateixen contínuament de les incursions de les forces israelianes, la violència dels colons, la demolició d’infraestructures i les restriccions de moviment. Després de la matança de Hamàs a Israel el 7 d’octubre (al voltant de 1.150 morts, segons les xifres oficials), s’ha escampat la bogeria: almenys 358 palestins han sigut assassinats a Cisjordània i a Jerusalem Est.

Risc de col·lapse

"Jo ja alertava del risc de col·lapse de l’ANP abans dels atacs del 7 d’octubre, principalment perquè tenien una situació pressupostària dolenta, amb falta de liquiditat, i una situació política complicada, amb una enorme falta de legitimitat política entre la seva població", opina Jensehaugen.

Ara el panorama és molt pitjor. Especialment per les amenaces de retallada de finançament de la UNRWA, l’agència de les Nacions Unides per als refugiats palestins. És l’encarregada de proveir serveis bàsics a sis milions de palestins: educació, sanitat i alimentació.

Des que Israel va assegurar que una dotzena dels seus 30.000 treballadors havien col·laborat en la matança de Hamàs, els Estats Units, Alemanya i Suècia, entre altres grans donants, han dit que suspenen tota ajuda fins que es resolgui la investigació interna en marxa per depurar-ne responsabilitats.

Si finalment es consuma l’amenaça de tallar-los el finançament, als camps de refugiats de Cisjordània (en realitat petites ciutats) s’espera el caos. No funcionaran les escoles, ni els hospitals, ni la recollida d’escombraries.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

"Si els camps es col·lapsen, hi ha un gran risc real que arrosseguin amb ells la pròpia ANP, que entraria en fallida", acaba advertint l’analista.

Dins d’Israel conviuen dues visions, la dels ideòlegs i la dels pragmàtics. Els primers volen que tant la UNRWA com l’Autoritat Palestina desapareguin. En aquest bàndol hi hauria els ultraortodoxos i els ultranacionalistes, que tenen per objectiu l’establiment d’Israel a tot el territori, des del riu Jordà fins al mar Mediterrani. Els pragmàtics consideren que totes dues són estructures necessàries per poder mantenir l’statu quo.