El Pakistan vota sota l’ombra de l’empresonat ex primer ministre

La cinquena democràcia del món acudeix avui a les urnes amb el seu polític més carismàtic empresonat, l’economia empantanegada, plets amb el veïnat, molts joves pensant en l’exili i la certesa que, guanyi qui guanyi, continuarà manant l’Exèrcit. Les enquestes afavoreixen Nawaz Sharif, líder de la Lliga Musulmana del Pakistan (PML-N), però ningú ocupa més portades que Imran Khan, del Pakistan Tehreek-e-Insaf (PTI), sobre qui han plogut les condemnes l’última setmana.

La política ha girat entorn de Khan des que el seu partit va guanyar les eleccions el 2018, empès per les glòries esportives (va capitanejar el 1992 l’equip que va guanyar l’únic Mundial de criquet per al Pakistan), el seu èmfasi contra la corrupció i el suport castrense. Però aquest es va esvair amb els seus tossuts atacs a les classes dominants i el 2022 va ser expulsat del Parlament en una moció de censura per la seva presumpta ineptitud en la direcció econòmica. Els problemes se li han amuntegat i recentment va ser condemnat a penes de 10 i 14 anys per corrupció i traïció. També la seva dona, Bushra Bibi, va ser empresonada després que el matrimoni fos declarat fraudulent.

Khan segueix amb 71 anys representant per a la joventut pakistanesa el canvi i la resistència davant les oligarquies dinàstiques i els militars. El seu partit es presenta a les eleccions sense ell i delmat pels arrestos. La justícia li ha prohibit l’ús de l’icònic bat de criquet a les paperetes, cosa que dificultarà la seva identificació als illetrats, i l’emissió a les televisions dels discursos del seu líder. Malgrat totes les traves, sostenen els experts, manté una base sòlida.

Notícies relacionades

Lula i Milei, a matadegolla en la cita de presidents del Mercosur a l’Argentina

Ghassan Abu Sittah: "El genocidi de Gaza és tant europeu i nord-americà com israelià"

La biografia de Sharif, el més que probable guanyador, també mostra friccions amb la justícia i el càrrec de primer ministre. Cap dels que ha tingut el país en democràcia, de fet, ha aconseguit acabar el seu mandat. Serà el quart de Sharif en un memorable retorn a l’escenari després de quatre anys a l’exili. També ell va lamentar que els militars el fessin fora en un aldarull però ara l’afecte flueix sense brides. Des que va tornar al país a l’octubre han sigut anul·lades totes aquelles condemnes per corrupció que li impedien competir en les eleccions. La seva forta base a la província del Punjab, regada amb infraestructures, greixa el seu assalt al poder.

Entre els seus rivals hi ha Bilawal Bhutto Zardari. El fill de Benazir Bhutto, la primera ministre assassinada, és massa jove, 35 anys, per haver tingut problemes amb la justícia. Els analistes pronostiquen que de les eleccions sortirà un govern de coalició feble i permeable als tripijocs de l’Exèrcit. No tindrà pocs deures. El 40% dels 240 milions de pakistanesos viuen en la pobresa, la rupia s’ha depreciat a la meitat des del 2021, el país acumula dècades d’inflació i només els préstecs de països amics i un rescat de 3.000 milions de dòlars de l’FMI va impedir l’impagament.