Cimera amb clarobscurs

Els Vint-i-set van aprovar en el Consell Europeu extraordinari de l’1 de febrer una ajuda financera de 50.000 milions d’euros per a Ucraïna durant el període 2024-2027, que permetrà al Govern de Kíiv mantenir en funcionament l’Estat ucraïnès malgrat la guerra amb Rússia i evitarà l’esgotament dels fons previst per al març davant la paràlisi en l’ajuda nord-americana. Però a causa de les divergències internes, els Vint-i-set van haver d’ajornar l’increment en 5.000 milions de la partida per a Ucraïna del Fons Europeu de Suport a la Pau de la Unió Europea (UE), que finança els subministraments d’armament dels estats membre a Ucraïna, els fons disponibles del qual s’estan esgotant.

Els líders tampoc van aconseguir un compromís o un pla d’acció sobre com accelerar la producció de munició per a Ucraïna davant l’incompliment de la promesa de la UE de proporcionar a Kíiv un milió d’obusos en un any. Es van limitar a demanar que s’accelerin els esforços i les comandes. La falta d’una política global coherent dels estats europeus sobre les comandes d’armament, amb garanties de compra a llarg termini, ha frenat fins ara l’ampliació substancial de les capacitats de producció de la indústria de defensa europea.

Crítiques al Parlament

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va aixecar finalment el seu veto al paquet d’ajuda a Ucraïna, oficialment sense cap concessió més enllà d’alguns paràgrafs amb escassos efectes pràctics. En els pròxims mesos es podrà comprovar si hi ha hagut concessions a Hongria sobre els 20.000 milions d’ajudes europees encara bloquejades per corrupció i violació dels principis democràtics i sobre la prolongació del permís a Hongria per poder comprar gas sense límits, petroli i derivats a Rússia, malgrat les sancions.

La Comissió Europea ja va aprovar al desembre abonar a Hongria 10.200 milions d’euros més bloquejats perquè Orbán deixés d’oposar-se a obrir les negociacions d’adhesió amb Ucraïna. El Parlament Europeu, en una resolució aprovada el 18 de gener, va criticar durament la Comissió Europea per haver aprovat desbloquejar aquests fons de manera injustificada, li va reclamar que paralitzi el desemborsament d’aquesta ajuda i va encarregar a la Comissió d’Afers Jurídics que prepari una denúncia contra la Comissió Europea davant el Tribunal de Justícia de la UE per haver desbloquejat aquests fons.

Contradiccions

La resta de decisions sobre la revisió del marc financer 2021-2027 adoptades en el Consell Europeu reflecteixen una vegada més les contradiccions entre les declaracions oficials dels líders sobre el desenvolupament econòmic, industrial i tecnològic de la Unió Europea i les mesures adoptades realment. A més dels 50.000 milions per a Ucraïna, els únics increments també aprovats en la despesa del pressupost europeu fins al 2027 són 1.500 milions per a l’Ancoratge Europeu de Defensa i 9.600 milions per controlar la immigració (2.000 milions a nivell intern de la UE i 7.600 milions per pagar als països que actuen com gendarmes migratoris al servei de la UE, com Turquia, Tunísia, Líbia i els països balcànics). Aquesta despesa addicional es finançarà en part amb la reorientació de 2.100 milions del programa d’investigació Horitzó Europa, la retallada en 1.300 milions del Fons d’Adaptació a la Globalització i la desviació de 1.000 milions del programa de salut i de 1.100 milions més de la política agrària i de cohesió.

Desconnexió amb la realitat

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

A diferència dels Estats Units, la Xina, el Japó i Corea del Sud, els dirigents de la UE anteposen l’ajust al desenvolupament industrial i tecnològic. Els Vint-i-set van descartar la proposta de la Comissió Europea d’augmentar la despesa del pressupost europeu en 8.500 milions per a inversió industrial, innovació i tecnologia, malgrat el context d’estancament econòmic que mostren les dades de l’Eurostat del quart trimestre del 2023, les febles perspectives per al 2024 del Fons Monetari Internacional (FMI) i el retard tecnològic acumulat per la UE a conseqüència de la política d’austeritat de la passada dècada.

La cimera va mostrar, així mateix, una desconnexió amb la realitat quotidiana ciutadana. Malgrat la revolta agrària a la UE, la carta d’invitació a la cimera no incloïa cap menció a la crisi agrària ni suggeria una reflexió política sobre el problema. Davant la virulència de les protestes dels agricultors a Brussel·les, al final, el president semestral del Consell de la Unió Europea, el primer ministre belga, Alexander De Croo, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es van reunir amb els dirigents agraris.