AfD desencadena un nou temporal ambel seu plantejament d’un Brexit alemany

Mentre les protestes multitudinàries contra la ultradreta i el seu pla per a una hipotètica "expulsió ètnica" continuen sacsejant Alemanya, el seu braç parlamentari, Alternativa per a Alemanya (AfD), ha provocat de nou estupor entre la classe política i el món econòmic. Ha sigut arran d’unes declaracions de la seva líder, Alice Weidel, al diari Financial Times qualificant d’"absolutament correcta" la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE) per la via del referèndum i apuntant aquesta via per a Alemanya, la primera economia del bloc. "Poder adoptar una decisió sobirana com aquesta és un model per a Alemanya", va assegurar Weidel, des del prestigiós mitjà britànic.

Per la líder de la socialdemocràcia alemanya en les eleccions europees, Katharina Barley, la presidenta d’AfD ha demostrat amb aquesta proposta "no haver entès res". Des del bloc conservador, l’eurodiputat alemany Andreas Schwab ha afegit que "res podria ser més nociu per a la nostra economia que un Dexit", joc de paraules basat en el Brexit britànic –D per Deutschland, Alemanya, i exit, sortida en anglès.

Els plans de l’AfD per a Europa "amenacen" la potència econòmica alemanya, va afirmar el cap del consell de vigilància de Siemens Energy i Daimler Truck, Joe Kaeser, en declaracions a l’agència Reuters.

La proposta d’expulsar milions de ciutadans estrangers i fins i tot immigrants ja nacionalitzats, que va ser abordada en una reunió amb neonazis a Potsdam (est), ha desencadenat aquests dies les fins ara protestes més importants viscudes contra l’AfD, amb centenars de milers de persones en marxes per tot Alemanya. El pla es considera, a més, atemptatori contra la cohesió social en un país on la quarta part de la població té arrels no alemanyes. L’al·lusió ara a un Dexit per la via d’un referèndum és fins i tot inviable. Ara com ara, la Constitució alemanya no contempla la convocatòria d’una consulta a escala nacional tret de per plantejar una redistribució territorial dels Lands –estats federats.

En els mitjans alemanys s’ha recordat les conseqüències que el Brexit ha tingut per al Regne Unit –unes pèrdues econòmiques de 163.000 milions d’euros– i també la caiguda que suposaria per a Alemanya, la fortalesa econòmica de la qual s’ha basat durant dècades en l’exportació. "Res desitgen amb més ànsia que un Dexit (Vladímir) Putin, Xi (Jinping) i (Donald) Trump", planteja en el seu compte a X –abans Twitter– la candidata socialdemòcrata. Barley al·ludeix així indirectament als vincles que habitualment s’atribueixen a part de la ultradreta europea, i també a l’AfD, amb aquests "enemics" de la UE, especialment Moscou.

"No només és una fantasia econòmicament desastrosa, sinó que el nostre model exportador cauria en un temps rècord en el col·lapse", adverteix el diari econòmic Handelsblatt. L’esmentat rotatiu, equivalent alemany al Financial Times, recomana a Weidel que es llegeixi un estudi de l’Institut Cambridge Econometrics i li recorda algunes de les xifres sobre les conseqüències que va comportar el Brexit per als britànics: es van destruir 1,8 milions de llocs de treball i la seva renda per capita va caure el 2023 una mitjana de 2.330 euros, esmenta aquest mitjà.

Un altre diari alemany, Frankfurter Rundschau, considera que la proposta de Weidel és probablement un intent de crear una cortina de fum per desviar l’atenció arran de les protestes desencadenades per la reunió de Potsdam. I recorda, a més, que suposa un altre gir en la deriva de l’AfD respecte a la UE. El partit va néixer com a formació euroescèptica en plena crisi de l’euro. Segons els seus líders fundacionals, els rescats als socis del sud castigaven Alemanya. Aquella idea fundacional no va donar la plataforma política desitjada al nou partit, que en les següents eleccions generals del 2013 va quedar per sota del 5% mínim per obtenir escons.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

El 2015 va mutar a partit xenòfob, apuntalat en el vot de protesta davant una crisi migratòria que va suposar l’arribada a Alemanya d’un milió de refugiats. A partir de llavors va ser imparable. Va accedir al Parlament en les següents eleccions generals i va començar la seva radicalització. Els líders fundacionals han anat abandonant el partit, mentre que Weidel i la resta de la seva cúpula actual han divagat al voltant de l’euroescepticisme inicial, però sense decidir-se a apostar per un Dexit.

En una entrevista de l’estiu passat a la televisió pública Phoenix, la mateixa Weidel va afirmar que un abandonament alemany de la UE "no forma part" del seu programa. En l’últim congrés de l’AfD, centrat en la campanya per a les eleccions europees, la formació ultradretana va sentenciar que la UE "no és reformable". No va prosperar, no obstant, la proposta a favor d’una sortida d’Alemanya ni la que propugnava la "dissolució ordenada" del bloc comunitari, com pretenia un corrent del partit..