"Als houthis els agrada la confrontació amb els EUA, els fa sentir bé"

Els atacs contra el trànsit marítim al mar Roig han dirigit l’atenció de la premsa internacional cap a les milícies houthis, sota el control de les quals es troba la part més poblada del Iemen, un país que pateix des de fa una dècada els estralls d’un oblidat conflicte civil. Mark N. Katz, professor de Política i Govern a la Universitat George Mason i investigador no resident de l’Atlantic Council, és un dels grans experts en el Iemen, i explica a EL PERIÓDICO qui són aquests milicians i què tenien al cap quan van decidir involucrar-se d’aquesta manera en el conflicte palestino-israelià.

Abans del 2014, quan van entrar a Sanà, la capital, no havíem sentit parlar dels houthis. ¿Per què decideixen convertir-se en una força de pes a la península Aràbiga?

No és cert que sorgissin el 2014. Ja el 2006, estaven lluitant contra el president iemenita Ali Abdallah al-Salih. Procedeixen del llunyà nord del país. Són xiïtes zaidites. Tenen vincles amb el règim que va governar el país abans del 1962, que era una monarquia teocràtica. El país va adquirir la independència després de la Primera Guerra Mundial i des d’aleshores dos imams van governar el país fins al 1962. Quan el segon imam va morir, el tercer va durar només una setmana, i va ser enderrocat pels republicans avalats pel líder egipci Nasser. Els egipcis es van instal·lar allà, tot i que Nasser va acabar anomenant el Iemen el Vietnam d’Egipte, i el 1967 es va retirar. El 1970 els saudites van reconèixer els republicans en un acord. Els defensors de la monarquia van ser integrats amb l’excepció de la família reial mateixa. Durant 20 anys, el Iemen va ser un estat molt dependent de l’Aràbia Saudita.

¿I què va passar després?

Abdallah al-Salih va arribar al poder el 1978. Durant el seu mandat, va matar un dels líders dels houthis, i els supervivents van optar per rebel·lar-se. Entre el 2006 i el 2014 es van registrar unes sis revoltes. Al principi no estaven vinculades a l’Iran, perquè cal recordar que els houthis són una branca diferent del xiisme. Amb la primavera àrab el 2011, el president va ser obligat a dimitir, però es va quedar al país. Encara tenia poder i es va aliar amb els houthis contra els seus altres oponents. El 2017, amb suport de l’Aràbia Saudita, trairiaels houthis, i aquests el van matar.

En la guerra entre l’aliança liderada per Riad i els houthis, ¿qui porta el pes de les violacions de drets humans?

No hi ha bons ni dolents. Al Iemen hi ha diversos actors lluitant els uns contra els altres. Quan els houthis van entrar a Sanà, la capital, eren molt populars. Es veu clarament en els vídeos.

¿Per què han decidit en un tres i no res participar en el conflicte de Gaza? ¿Hi ha algú forçant-los?

Potser. Els iranians van venir a recolzar els houthis molt després que adquirissin la seva actual força. I han enviat armes. Però miri, al Iemen tothom està armat. Hi he estat sis vegades i tots tenen armes, homes, dones, infants. Els iranians només els van enviar armes més modernes. Hi ha més factors (per atacar barcos). Està clar que s’han convertit en impopulars, i els atacs contra vaixells els han fet més populars, es poden presentar com una legítima força real. A més, el Iemen és el país en el qual el tema palestí es viu d’una manera més emocional. De la mateixa raó, crec que els EUA no tenen cap altra opció que atacar. No es pot permetre que una milícia bloquegi el trànsit marí al mar Roig. És una incògnita si serà efectiu o no, però seria pitjor no fer res. I els houthis estan encantats. Els agrada la confrontació. Els fa sentir bé.

¿Quin és el paper de Rússia?

En la guerra del Iemen, a diferència de Síria, en què Rússia i l’Iran recolzen Assad, els russos tenen bones relacions amb tots els bàndols, menys amb els gihadistes, almenys públicament. Això és una cosa que ja va fer l’URSS en els anys 80. Llavors van recolzar una guerrilla comunista i el Govern del Iemen del Nord. Putin també ho fa. És difícil pensar que els hagin forçat a disparar, la nit passada vam veure que un míssil houthi gairebé va arribar a un barco rus. El que sí que fa Moscou és utilitzar el conflicte per remarcar que tot és culpa dels Estats Units. Estan intentant extreure beneficis, oposant-se als nord-americans, més que recolzant els houthis. Hi ha acusacions del fet que els houthis estan sent entrenats al Sudan per Wagner, però ningú n’ha presentat proves.

¿Què passarà a partir d’ara?

Els houthis diuen que ho fan per la guerra a Gaza. Si aquesta s’atura, potser ells s’aturin també. Els saudites han d’estar molt irritats. Durant anys, han sentit crítiques pels seus bombardejos, se’ls repetia que havien d’aturar els bombardejos als houthis. Els atacs han servit per impedir una aproximació entre l’Aràbia Saudita i els houthis.

¿La campanya militar resulta efectiva?

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Els anglo-nord-americans estan intentant acabar amb les bases des d’on s’organitzen els atacs. Però el Iemen és muntanyós, i és fàcil amagar armes. Es pot degradar les seves capacitats, però acabar del tot amb els atacs ho veig molt difícil. La campanya no està sent gaire intensa. Els houthis no han de mantenir de manera permanent la pressió, poden establir el ritme.

¿Com afectarà el procés de pau?

Hi ha un alto el foc expirat que s’està respectant. Els saudites van pensar que es tractaria d’un passeig, i s’han adonat que al Iemen sempre ensopeguen. Ara no volen tornar a la guerra, saben que no hi ha victòria militar.