Milei veu Occident en risc per obrir-se al socialisme

L’anarcocapitalista va arribar a Suïssa amb clara vocació doctrinària i en qualitat de paladí de la bona nova: el "llibertarisme". Proveït de citacions exemplars i amb un argot de professor que només va transgredir per reprendre el seu estil habitual, el de la demonització, Milei va assegurar que els intents d’"ajudar el proïsme" sobre la base de la "justícia social" s’han demostrat erronis i han permès que s’abandoni "el model de la llibertat pel del col·lectivisme". Aquests experiments han agreujat les situacions socials, com ha passat a l’Argentina. "Quan vam adoptar el model de la llibertat el 1860, vam ser la primera potència en 30 anys i després ens vam empobrir al lloc 140", va dir, a tall de falca que sol repetir malgrat els qüestionaments d’historiadors i economistes per la seva falta de rigor. A Milei no li importen aquestes impugnacions, i per això reincideix no només en les dades, sinó en la defensa il·limitada del seu programa. El capitalisme de lliure empresa, va remarcar, sense apartar mai els ulls d’un escrit meticulosament dissenyat de manera personal, "és l’únic sistema moralment desitjable" per aconseguir la prosperitat.

El president va afirmar que el PIB del món es va mantenir estable des de l’"any zero" fins al segle XVIII, i es dispara "exponencialment" amb l’expansió del mode de producció capitalista, un segle més tard. A partir del segle XX va créixer un 1,36% per any, i al segle, XXI un 3%. Aquestes taxes van permetre treure de la pobresa el 90% de la població mundial. L’economia de lliure mercat en la seva màxima puresa, sense regulacions, és "l’única eina" per acabar amb la gana. Segons el seu parer, "l’evidència empírica és irrefutable".

L’ultradretà no es va moure del seu llibre d’estil polític. "L’esquerra diu que el capitalisme és individualista i brega per la justícia social". Però "la justícia social no és justa ni aporta el benestar general, és una idea violenta perquè l’Estat es finança a través d’impostos. ¿O potser alguna paga de manera involuntària? Com més coacció de l’Estat, menys llibertat. El pastís no es pot repartir com vol l’esquerra".

Segons el mandatari argentí, l’Estat "castiga el capitalista per tenir èxit". La seva conversió al "llibertarisme" va venir amb Murray Newton Rothbard, fundador als anys 70 del Partit Llibertari nord-americà. Els seus llibres van esdevenir bíblies personals. A partir d’aquesta lectura i la d’un professor argentí de 83 anys, Alberto Benegas Lynch, pel qual "el liberalisme és el respecte il·limitat del projecte de vida del proïsme, basat en el principi de no agressió, en defensa del dret a la vida, a la llibertat i a la propietat", Milei ha construït el seu edifici teòric. Aquestes lectures el porten a preguntar-se "com pot ser que des de l’acadèmia i els organismes internacionals es demonitzi un sistema econòmic que és moralment superior".

L’ambientalisme, "idea nociva"

Notícies relacionades

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Mans brutes

Davant el seu auditori, el president va instar no només a "enfrontar-se" als que es consideren "obertament" socialistes, sinó també "als nostres propis líders i acadèmics" que "soscaven els fonaments del sistema per un sistema teòric equivocat", amb referència a la teoria neoclàssica del britànic John Maynard Keynes. "No comprenen què és el mercat. No existeix la fallada en els mercats si les transaccions són voluntàries. Qui coacciona és l’Estat, que té el monopoli de la violència. Les fallades del mercat no existeixen".

Per Milei "les estructures concentrades de l’economia són el motor del creixement econòmic". Si es regulen es destrueix el creixement, es condemna les persones a la pobresa i s’afavoreix un socialisme que "ha deixat la lluita de classes" de banda per avançar en altres temes de la discussió. "En l’únic que ha esdevingut l’agenda del feminisme radical ha sigut en la intervenció de l’Estat amb la creació d’un Ministeri de la Dona". I va clamar contra les "idees nocives" dels que advoquen "pel control poblacional o l’agenda sagnant de l’avortament". L’altre aspecte nociu és, segons el seu parer, l’ambientalisme: "Diuen que el planeta ha de ser protegit tant sí com no. Aquestes idees neomarxistes han captivat els mitjans d’Occident, les universitats, els organismes internacionals, cosa que suposa el cas més greu".