Deteriorament polític a la UE

A cinc mesos de les crucials eleccions europees del 9 de juny, el clima polític s’està deteriorant a la Unió Europea (UE). Una polarització cada vegada més gran s’ha apropiat del debat polític, el trumpisme més desacomplexat està arrelant a Europa, els contrapesos democràtics es debiliten i ha ressorgit una perillosa fatxenderia política de carrer.

Polònia exemplifica com de difícil que resulta desmantellar el control ultra sobre les estructures de l’Estat després que el Govern de coalició (popular, socialdemòcrata, liberal) de Donald Tusk desallotgés al desembre l’ultradretà Llei i Justícia (PiS), que governava des del 2015. La reforma dels mitjans de comunicació públics, que el PiS va convertir en màquines de propaganda, està sent sabotejada per l’aparell judicial controlat per afins a l’antic Govern.

La situació és tan tensa que aquesta setmana la policia va haver d’anar a detenir l’exministre d’Interior Mariusz Kaminski i el seu exviceministre Maciej Wasik, al palau presidencial, on s’havien refugiat per invitació del president de la República, Andrzej Duda (PiS). Tots dos van ser condemnats el mes de desembre en última instància a dos anys de presó per haver muntat un fals cas de corrupció contra un rival polític el 2007, en una altra etapa de Govern del PiS.

El Suprem va considerar nul l’indult del 2015 perquè poguessin ser ministre i viceministre, perquè llavors encara no hi havia una sentència definitiva. Duda ha anunciat que tornarà a indultar-los i va mobilitzar 35.000 persones contra Tusk, a qui el PiS acusa de "destruir la democràcia". Aquesta acusació és similar a les del PP i Vox contra el Govern de Pedro Sánchez, amb la diferència que Tusk pertany al Partit Popular Europeu.

Espanya és un dels països de la UE on la polarització política és més extrema a causa de la frustració del PP i Vox per no haver aconseguit els vots i escons per governar. A l’agressivitat verbal, la demagògia i les falsedats de l’oposició, s’hi han sumat la violència contra les seus del PSOE, el linxament i el penjament d’un ninot representant el president del Govern, l’evocació de "penjar pels peus" Pedro Sánchez feta pel líder de Vox, Santiago Abascal, i les ostentacions ultres pels carrers.

A Itàlia, des que l’ultra Giorgia Meloni es va convertir en primera ministra l’any 2022 s’estan normalitzant els actes amb vernís feixista. L’últim d’aquests va ser el 7 de gener a Roma, on centenars de persones vestides de color negre com en el període mussolinià van fer la cerimònia de la salutació feixista en presència de diferents autoritats. Però més greu que la tolerància envers simbologies feixistes és la reforma constitucional i electoral empresa per Meloni.

Reforma laboral a Grècia

Si és aprovada, desvirtuarà els resultats electorals a l’atorgar de manera artificial una majoria absoluta parlamentària del 55% al partit o coalició més votat, tot i que no hagi arribat al 30% dels vots, i permetrà a Meloni perpetuar-se en el poder. A Grècia, una llei semblant va regalar al primer ministre conservador, Kyriakos Mitsotakis, la majoria absoluta parlamentària, amb 50 escons addicionals al vot ciutadà, que va utilitzar per aprovar una reforma laboral extrema.

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

A França, la pèrdua de la majoria parlamentària per part del president Emmanuel Macron ha conduït a abusos autoritaris, com recórrer 22 vegades en 20 mesos a l’article 49.3 de la Constitució per aprovar per decret lleis i reformes quan no es tenia els vots parlamentaris. El Govern fins i tot va sotmetre a votació la llei d’immigració a l’Assemblea Nacional sabent que una sèrie dels seus articles eren inconstitucionals, com van reconèixer Macron i la llavors primera ministra Elisabeth Borne. El president del Consell Constitucional, Laurent Fabius, va recriminar aquesta setmana a Macron que no es pot presentar a votació una llei que se sap per endavant que conté dissipacions contràries a la Constitució, ja que posa en perill la democràcia.

A Alemanya, l’enfonsament del Govern socialdemòcrata, verd i liberal a causa de la caòtica i impopular gestió ha disparat l’expectativa de vot de l’ultra Alternativa per Alemanya (AfD) al 23%, 8 punts per sobre els socialdemòcrates, 10 més que els verds i 18 més que els liberals. En lloc de respondre al descontentament ciutadà que alimenta el vot ultra, des de la cúpula socialdemòcrata s’ha reobert el debat sobre il·legalitzar l’AfD.