La Haia jutja Israel

El procés que porta avui i demà al Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) de la Haia la denúncia de Sud-àfrica contra Israel comença tres mesos després que l’Estat jueu iniciés el seu assalt militar sobre la Franja de Gaza. En aquesta primera fase no es decidirà si Israel està cometent un genocidi, sinó la sort d’una sèrie de mesures cautelars i immediates reclamades per Sud-àfrica per protegir els palestins.

La més important demana al tribunal que ordeni a Israel aturar "de manera immediata" la seva ofensiva sobre la Franja per prevenir el risc de genocidi. Un possible desenllaç que no podrà imposar amb mesures coercitives, però que podria portar serioses repercussions per a l’Estat jueu.

L’acusació per genocidi de Sud-àfrica.

La denúncia acusa Israel de vulnerar les seves obligacions davant la Convenció sobre el Genocidi de 1948, creada precisament per evitar que es repetissin les atrocitats perpetrades pels nazis contra el poble jueu. Exposa que les accions israelianes a Gaza tenen caràcter genocida perquè "busquen la destrucció substancial dels palestins com a grup nacional, racial i ètnic". Una tesi que fonamenta recorrent a l’assassinat massiu de palestins, particularment nens; la destrucció del gruix de les vivendes de la Franja; el desplaçament forçós de gairebé tota la seva població; el bloqueig d’aliments, aigua o medicines que, entre altres coses, està provocant un escenari de fam; i la imposició de "mesures per prevenir el naixement de palestins" mitjançant l’"assalt incessant" contra el sistema sanitari de Gaza.

La resposta d’Israel.

L’Estat jueu nega l’acusació de genocidi i continua presentant la seva ofensiva com un acte en legítima defensa davant els crims de Hamàs del 7 d’octubre. El seu Ministeri d’Exteriors ha descrit la denúncia com un "libel de sang" i una "explotació menyspreable" del tribunal, cosa que equival a acusar Sud-àfrica d’antisemitisme. Israel s’ha pres el cas seriosament i ha optat per comparèixer a la Haia, una novetat per a un Estat que tendeix a ignorar les resolucions de l’ONU en contra seu i les acusacions de crims de guerra.

Jutges i advocats de les parts.

El tribunal està format per 15 jutges elegits per a un mandat de nou anys per l’Assemblea i el Consell de Seguretat de l’ONU. La seva procedència inclou tots els continents, des de l’Índia i Somàlia a França, Austràlia o el Brasil. Haurien d’actuar de manera imparcial sense respondre a les posicions dels seus estats. Respecte als seus equips de lletrats, la defensa israeliana estarà comandada per l’advocat britànic Malcolm Shaw, mentre que John Dugard, un prestigiós professor de Dret Internacional sud-africà, liderarà l’acusació.

Mesures cautelars i terminis.

A causa la gravetat de la situació a Gaza, les mesures cautelars semblen més importants en aquests moments que el mateix veredicte final. Per arribar-hi, el tribunal ha de decidir primer si té competències per ocupar-se del cas i, a continuació, si hi ha un risc d’un mal irreparable a la Franja o una situació d’urgència. En cas de complir-se els dos criteris, ordenarà el cessament de les hostilitats a Gaza, una obligació legal per a Israel.

¿Què passarà si Israel ignora l’ordre cautelar per aturar la seva ofensiva? El TIJ no té autoritat per imposar la seva decisió amb mesures coercitives.

Notícies relacionades

Brigitte Macron porta a judici 10 persones per haver difós que és home

Orbán afirma que la UE està "fora de joc" en la negociació sobre Ucraïna

Altres Estats, com Rússia, han ignorat les seves mesures cautelars. Però això no significa que no sigui un problema per a Israel. Segons els experts, Sud-àfrica podria acudir al Consell de Seguretat, on previsiblement els EUA vetaran el seu intent de forçar la implementació de l’ordre. (Washington ja ha dit que la demanda "no té base" i és "contraproduent"). Però si fracassa allà, podria acudir a l’Assemblea General, que entre altres coses podria expulsar Israel de l’organigrama de l’ONU, com va fer amb la Sud-àfrica de l’apartheid. No només això, si l’Estat jueu ignora l’ordre del tribunal internacional podria obrir la porta que diferents països optin per aplicar sancions i altres mesures punitives contra Israel, que podria quedar davant part del món com un Estat pària.

n