Gabriel Attal es converteix en el primer ministre més jove de França

El president francès, Emmanuel Macron, aposta per regenerar el seu Executiu al nomenar, ahir, el fins ara ministre d’educació, Gabriel Attal, com a nou primer ministre. Amb aquesta designació, Attal, de 34 anys, es converteix en el responsable del Govern més jove en la història de la Cinquena República. Relleva a Matignon Élisabeth Borne, de 62 anys, la dimissió de la qual va ser forçada dilluns i que va pagar els plats trencats d’un segon mandat de Macron especialment complicat en la política interna, des de la impopular reforma de les pensions fins a la dura llei migratòria.

"Compto amb la seva energia i compromís per aplicar un projecte de rearmament i regeneració", va assegurar Macron a la xarxa social X sobre el nou primer ministre. Molts comentaristes de la política gal·la veuen Attal com una espècie de "Macron bis". Aquesta comparació es deu tant a la seva joventut com a la seva trajectòria amb un passat en el Partit Socialista, però que s’ha anat dretanitzant constantment.

"El president més jove de la Cinquena República ha nomenat el primer ministre més jove", va destacar Attal durant el traspàs de poder al pati de l’Hotel de Matignon, a la rive gauche de París. "No he retrocedit mai davant cap obstacle i davant cap reforma", va defensar la primera ministra sortint en el mateix acte.

Per substituir Borne, el president ha apostat per un dirigent amb un estil antagònic al de la segona dona que ha portat les regnes governamentals en la història de França. D’un estil més tecnocràtic i focalitzat en la gestió com el de Borne, es passa al d’un hàbil i ambiciós comunicador com el del nou primer ministre. La seva presència constant en els mitjans de comunicació va convertir en els últims mesos Attal, que va arribar a Educació el juliol passat, en el ministre que generava menys antipatia entre els francesos: 39% d’opinions positives i el mateix percentatge de negatives, segons un sondeig recent de l’institut Elabe.

Amb la designació d’Attal, Macron pren una decisió que sembla motivada pels índexs de popularitat i la voluntat de donar un perfil més polític i comunicatiu al responsable de l’Executiu. Ho fa quan falten uns 150 dies per a unes eleccions europees que s’auguren difícils per al macronisme. Segons els sondejos, que s’han d’agafar amb pinces, la ultradreta de Marine Le Pen obtindria el 30% dels vots, i la coalició presidencial, tot just el 20%. Els comicis del 9 de juny amenacen de debilitar el macronisme aquest 2024, marcat a França per grans esdeveniments, com els Jocs Olímpics de París o la reobertura al desembre de Notre-Dame.

Problemes de fons

No obstant, ¿el nomenament d’Attal resultarà suficient per resoldre els problemes de fons que pateix el dirigent centrista, com la falta de majoria absoluta a l’Assemblea Nacional –una cosa poc habitual en la presidencialista Cinquena República– i d’un projecte que enlluerni bona part de la població d’un país crispat i dividit en tres blocs amb un pes electoral pràcticament idèntic (el macronisme, la dreta radical i l’esquerra)? Segons el politòleg Luc Rouban, "el problema és la manera en què s’ha plantejat aquest remaniement, ja que no servirà per resoldre el problema" d’una falta d’una majoria parlamentària estable.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

"Attal recupera així el seu càrrec de portaveu. La funció de primer ministre desapareix", va criticar Jean-Luc Mélenchon, líder de la França Insubmisa, sobre el perfil més comunicatiu que d’un polític experimentat i amb un projecte propi del nou inquilí de Matignon.

"La comunicació permanent ha de deixar pas a una política de claredat i fermesa", va defensar Éric Ciotti, president d’Els Republicans (LR, afins al PP). El fet de designar un primer ministre poc experimentat i amb un perfil tan semblant al seu resulta una decisió arriscada per part del president. Macron corre el perill que tard o d’hora molts considerin que el problema no era Borne, sinó la seva personalitat i les seves polítiques.