Teoria de la guerra

Sense posar en dubte la legitimitat d’Israel per defensar-se, per protegir les seves fronteres i la seguretat dels seus ciutadans; sense ocultar que el braç armat de Hamàs suposa una amenaça constant que ha comès al llarg dels anys diversos atemptats terroristes sobre població civil jueva; sense descartar que l’ús de la violència és legítim quan algú es veu atacat, sempre que sigui proporcional al mal causat i amb l’objectiu de reduir l’amenaça, l’horitzó al Pròxim Orient continua plantejant el mateix dilema inicial, ¿era necessària una guerra oberta sobre tot el territori? ¿Hi havia alguna alternativa?

Notícies relacionades

Matança d’Israel en una cafeteria de Gaza, punt de reunió de periodistes

Una Dinamarca pel rearmament té la presidència semestral de la UE

Els Reis Mags sortirien avui espaordits, però ni tan sols la seva festivitat ha portat un alto el foc i el dilema que s’obre ara, sense un horitzó clar per a Gaza, és encara més preocupant. Com a Estat, Israel sempre ha viscut un equilibri difícil, però per obtenir certa seguretat hi ha múltiples alternatives a la violència. D’una banda, la diplomàcia per establir acords i aliances; de l’altra, la possibilitat de contactes secrets i confidencials. Però cap d’aquestes dues alternatives s’ha posat en pràctica. La primera no li ha interessat mai al Govern de Netanyahu, que fa dècades que provoca i nega cap acord. Quant a la intel·ligència o ha fallat o encara pitjor s’ha ignorat perquè la guerra és l’únic que interessa. I aquí és on som.

En teoria, la represàlia d’un Estat contra una milícia terrorista es converteix en una guerra oberta en què l’Exèrcit d’Israel va a totes sobre població innocent; ¿potser són menys innocents els palestins que han mort que els israelians? Mentre a Gaza, la població assetjada passa gana i patirà encara molt més, el perill que la guerra s’expandeixi a altres fronteres és real. Avui Israel és menys segura que abans que comencés aquest conflicte i va perdent part de la seva legitimitat. Són raons per pensar que no li interessa un conflicte llarg, però per ara no percebem signes en aquest sentit. La seva única teoria de defensa és la guerra.