Mordassa de Meloni a la premsa

Batalla campal per la informació a Itàlia. Una nova mesura, en curs d’aprovació, que prohibeix la publicació «integral o parcial» d’ordres de presó preventiva (fins al tancament de les investigacions o l’audiència preliminar), està provocant una altra fractura en la ja difícil relació dels mitjans de comunicació italians i el Govern de Giorgia Meloni. Uns denuncien ingerència política per limitar la llibertat de premsa, els altres diuen que així garanteixen una defensa justa i la presumpció d’innocència per als acusats.

La nova llei, que aquesta setmana ha rebut el vistiplau del Congrés italià –gràcies als vots de la majoria governamental i de dos partits centristes de l’oposició–, ha sigut rebutjada per la Federació Nacional de la Premsa (FSNI) i el Col·legi de Periodistes, així com per diversos diaris del país. El diari Il Fatto Quotidiano fins i tot ha dit que, en cas d’aprovar-se, no acatarà la prohibició i que, en cas que els enjudiciïn, recorrerà al Tribunal Europeu de Drets Humans.

«Les ordres d’arrest no són per llei secretes perquè són comunicades a la persona detinguda», ha dit Marco Travaglio, el director d’Il Fatto. Amb aquesta mesura, «la informació és menys lliure», perquè «a l’opinió pública se li nega el dret a estar informada sobre qüestions com la lluita contra la corrupció i la màfia», ha coincidit Sandro Ruotolo, periodista veterà i responsable de Comunicació del Partit Democràtic (PD).

Una difícil relació

En el mateix to, Alessandra Costante, secretària de FNSI, ha demanat al president de la República, Sergio Mattarella, que no firmi la llei, i ha anunciat futures «mobilitzacions del gremi, junt amb la societat civil» per protestar contra aquesta «nova mordassa» als mitjans. Per això, Costante també ha avisat que no participarà en la roda de premsa final d’aquest any de Meloni. Aquesta mesura «no té res a veure amb el principi de presumpció d’innocència», ha dit, en la mateixa línia, el Col·legi de Periodistes.

La situació és un altre capítol d’una guerra per la informació que existeix des de fa molts anys a Itàlia. Tant és així que molts dels últims Governs, des dels polèmics Executius del finat Silvio Berlusconi als integrats pels populistes 5 Estrelles, han portat endavant accions que han enfurismat els mitjans.

En el cas de Meloni, les diferències han apuntat al xoc gairebé des del començament del seu mandat. I s’han agreujat aquest any també amb l’abrupta remodelació de la televisió pública, la RAI, en què el Govern de Meloni va col·locar en llocs de poder diverses figures més afins al seu tarannà ideològic. Des d’aleshores, els informadors, especialment els que es dediquen al periodisme d’investigació, han multiplicat les seves queixes.

En el punt de mira

Notícies relacionades

Sunak esgrimeix la immigració de cara a les eleccions

"Et sents com un presoner"

Aquest és el cas de Domani, diari que en moltes ocasions ha posat en el punt de mira el senador Claudio Durigon, ultradretà de la Lliga (soci sènior en el Govern de Meloni) i actualment sotssecretari d’Economia. Segons el diari, Durigon ha denunciat reiteradament Domani, entre altres motius, per articles sobre una presumpta compra a un preu sospitosament favorable d’una casa a Roma i, anteriorment, per la seva suposada relació amb el crim organitzat a Latina, localitat pròxima a Roma.

Defensa europarlamentària

En defensa del diari, s’han pronunciat diversos europarlamentaris. «Així és com el Govern ataca la llibertat de premsa. Envien la policia a les redaccions. L’extremisme de dreta té por dels mitjans lliures», va dir Alexandra Greese, d’Els Verds/Aliança Lliure Europa, després d’una inspecció policial a Domani. Des del 2006, segons apunta l’Observatori Ossigeno, més de 7.000 periodistes han sigut greument amenaçats.